De l’anàlisi del nombre, composició sociològica, etcètera, de la manifestació central a Barcelona se’n poden extreure interessants conclusions. Passem, doncs, revista a l’estat de les “nostres” tropes (…)
. Bloc unitari de l’esquerra independentista (SEPC, Alerta Solidària, Maulets, CAJEI, Endavant….) Sens dubte, i encara que sigui per poc, fou el més nodrit d’assistents. Fem notar la desaparició de grups organitzacions al seu interior. Una menor presència de ganàpies o jovent de menys de 16 anys. Inferior nombre de persones amb estètica “okupa” i una major tranversalitat per edats: se’n veia més gent d’entre 20 i 40 anys, i també de 40 a 60 –cosa gairebé introbable altres anys. Amb un abillament més normal i corrent per dir-ho d’alguna manera.
. PSAN. Segueixen estan, aquí al Principat, en quadre. Amb una migrada capacitat de convocatòria. I molt deslluïda, en el seu quarantè aniversari. Quan la Diada no coincideix amb cap de setmana, i per tant no poden “moure” la militància del País Valencià, són quatre gats. Probablement, la reiteració d’aquest dèficit els hauria de moure a reflexió.
. Sobirania i Progrés. Irrupció d’un bloc nou. El tercer en nombre -5000 persones?-. Amb una composició per edats i sociològica –treballadors de coll blanc, tècnics, administratius, professionals, capes mitjanes- del tot inhabitual en aquesta marxa. Val a dir que la composició sociològica és molt semblant al del bloc d’ERC.
. Revolta Global. Bloc petit i dispers, no més de 50 persones. Bàsicament juvenil. D’aquesta organització d’esquerra comunista, trotskista. Part de la militància de la qual és integrada a Esquerra Unida i Alternativa, i altre que coopera amb alguna CUP o i moviments socials. De cada a la Diada, n’ha emès un manifest.
. Esquerra Unida i Alternativa. Només hi és present una petita delegació. En cap cas és percep que hagin “mogut” la militància. Total absència de la militància nombrosa i obrera del Partit dels Comunistes de Catalunya, força hegemònica dins la coalició. Ha estat, de nou, una presència merament cosmètica, per quedar-hi bé.
. ERC. Menor capacitat de convocatòria, en referència a altres anys. A banda del detall que un grup de militants d’ERC n’ha desfilat a part del grup majoritari. Menys presència juvenil que altres anys.
A destacar l’absència d’ICV, malgrat els teòrics plantejaments, igual de teòrics que els de la gent d’EUiA, autodeterministes.
També, la no presència, ben eloqüent, de les CUP com a tal. La qual cosa palesa que aquest grup no és pas un agent polític que actuï de forma pública i normalitzada en aquesta mena de convocatòries. De tota manera, creiem que això hauria de canviar, si les CUP vol ser, esclar, i realment, la nova formació política aglutinadora de l’esquerra independentista de debò…
Conclusions: major nombre de manifestants que altres anys, no pas, però, per tirar-hi coets; més tranversalitat i diversitat sociològica i per edats; confirmació de la inexistència de partits amb tots ets i uts, dins l’esquerra independentista revolucionària; i interessant incorporació d’un element nou, que caldria assegurar per successives convocatòries i associar més estretament, com és el bloc de Sobirania i Progrés.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla una bona anàlisi del que es va viure a Barcelona per l’11. No hi vaig ser però després de llegir diferents cròniques crec que l’encertés molt. Només afegir que a Girona o Lleida la CUP si que té presència pública com a agent públic i normalitzat. De fet, funciona com a eina muncipal i també com a organització política de masses, almenys a Girona.
Et deixe la meua crònica sobre els actes de Girona
http://tonirico.blogspot.com