Wu Ming.cat

Una carretera solitària vista des de l’interior d’una casa. Els cotxes la travessen fantasmagòricament. Cases. Indrets esparsos. Aïllats. Hàbitat isolat. Paisatges i paratges sense límits (…)

Carreteres. Vehicles. Camp. Ciutat. Neu… filmades amb la càmera quietona, immòbil, els segons passen i la visió hi roman i es grava a la retina, com fa en Yasujiro Ozu.

Ciutat. Gratacels. Espais esventrats. Amples. Grans. Gent i més gent. Força abrigada. Amb el cap cofat.

La càmera es decideix a moure’s, ho fa en cotxe, poc a poc. Hi passeja i enregistra rostres. Sorruts. Incòmodes. Desafiadors. Amargats. Murris. Inquiets. Perplexos. Expectants. A un o dos metres de distància. Cada rostre és un quadre, una acurada pintura cinematogràfica que ens ho diu tot, de la persona i del país.

La gent, quan és sorpresa, xiuxiueja coses. Fa comentaris murris. Sarcàstics. Esquerps, a l’equip i al cameràman. Alguns se n’amaguen o toquen el dos, per tal de no ser filmats.

Carrers. Cases. Exterior. Interior. Cap mot. Cap veu en of. Cap rètol o llegenda… Pura i dura filmació sense afegits. Només hi sents el rus. Hi sents el fred. Les mirades portentoses i eloqüents. Un país, unes vides?, a la deriva, lluitant feixugament per treure el cap.

Curt: el fruit d’un viatge de l’excepcional directora per països de l’Est entre 1992 i 1993.

Ho podem dir? Una obra mestra del documentalisme i de la cinematografia més crítica i compromesa, “D’Est”. Un document fílmic corprenedor.

Formidable.

. D’Est (De l’Est). Dir. Chantal Akerman. 110 minuts. Polònia-França-Bèlgica. 1993.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!