Wu Ming.cat

Una de les coses més bones i importants i políticament interessants que conté una experiència com la propugnada per la CUP a Arenys de Mar, és que clarifica posicions en obligar a prendre partit a les organitzacions polítiques. Us n’oferim una breu anàlisi i una proposta d’estratègia (…)

Fem-ne una ullada:

. PP i PSCPSOE diuen que res, que no s’han de fer consultes, ni d’aquestes i de les altres –les legals i de valor jurídicopolític explícit i clar-. És, està clar, senyors d’ERC, la veu de l’unionisme. De llei, només l’espanyola, la dictada per la metròpoli; pels opressors.

. CDC, albira la possibilitat de posar en contradicció ERC i d’eixamplar el seu flanc sobiranista (sic!), allà on n’hi hagi possibilitat, de consultes, les hi promourà.

. ERC, juga a la puta i a la ramoneta: mentre apuntala al PSOE de Catalunya en el govern, tot consolidant-ne la seva hegemonia, la del PSOE, mira de mimar el flanc més independentista anunciant que escamparà per terra, mar i aire, les consultes. Qüestió, segons que sembla, de marcat paper, sobiranista, ep!

. ICV i EUiA, la força més a l’esquerra de la cambra del parc de la Ciutadella, és una de les que més retratades hi ha quedat. No en promourà, de consultes, i allà on se’n facin, les hi respectarà. Això sí, la via de fer més autogovern, i de millorar-lo, és l’estatut, només l’estatut. Gràcies per ser tan clars. I del dret a l’autodeterminació –al qual ajuda la pedagogia de les consultes-, què?, senyors d’Iniciativa i d’Esquerra Unida; es coneix que allò del tal dret o tenen sols per quedar bé, com uns campions, però, i ca! no hi creuen pas.

A partir de l’experiència d’Arenys, una de les lliçons que cal extreure’n és que cal socialitzar la població en l’optimisme, la viabilitat de canviar el marc juridicopolític; que la nostra llibertat com a nació és possible si de debò hi creiem i fem el que toca.

Com a CUP, pensem modestament, que caldria promoure la generalització d’aquestes consultes:

. Primer, en municipis petits i mitjans de comarques –primer petits, després capitals comarcals, on la relació de forces i la potència de l’independentisme en pugui assegurar resultats falaguers-.

. En segon lloc, en les capitals provincials de Girona, Tarragona i Lleida.

. A continuació, en algunes viles industrials de gran significació: Sabadell, Terrassa, Mataró, Salt, Cerdanyola del Vallès.

. Tancament, a Barcelona, el cap i casal. Abans de 5 anys.

. Pel que fa a la resta de Catalunya –les illes, València- la relació de forces fa gairebé impossible de comptar amb cap mena de complicitat institucional, és per això que la societat civil hi ha de comptar, només, amb les pròpies forces. Llocs possibles? Gandia, la Vila Joiosa, Vinaròs, Morella… En qualsevol cas, i com a CUP, cal provar i mostrar coherència tot estenent aquest procés cap a al sud, principalment. A les illes, però, també se’n podrien trobar municipis de fort arrelament nacional.

Políticament, cal que la CUP sotmeti a CDC i a ERC a un fort marcatge en termes nacionals, però també en qüestions socials, de gènere, ecològiques… d’esquerres. I cal incloure, també com a via de creixement, el marcatge més fort, nacional i d’esquerres, a la coalició ICV-EUiA, aquí s’hi podrien obrir tot de possibilitats de creixement social i electoral –pensem en l’Entesa de Progrés Municipal, a ICV, i en les bases obreres i més esquerranes d’Esquerra Unida (aquí, fa anys, hi va fer forat electoral la proposta d’HB a les Europees).

Però per fer això, amigues i amics, ens cal una CUP sòlida, arrelada, madura, amb força cohesió interna que, avui per avui, no en tenim pas però que hi podem tenir bo i construint-la, com cal, dia rere dia.
 

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!