Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Aquesta Diada, a la CUP tampoc no la deixaran ser-hi
O potser sí? Nosaltres, creiem que no. De fet, hi estem avesats. La Diada és la posta en escena d’una dispersió, d’una divisió que ens fa estèrils i políticament inofensius. És la mostra, el gran botó de mostra, del nostre vol fonamentalment ras i gallinaci (…)
Des d’acaballes dels 90 sabem que hi ha hagut un relleu, de resultat, però, poc concret i tangible: tant l’MDT com el PSAN hi han perdut pistonada, més encara, ja no són orgànicament hegemònics dins del moviment català d’alliberament nacional. Orgànicament no, políticament tal vegada sí.
Gent nova, gent jove, amb orientacions més o menys clares, hi du l’empenta principal.
Al principi, en fem memòria, Maulets i la PUA pugnaven per veure qui hi duia més gent en el seu bloc. Després Endavant-OSAN va prendre el relleu i es va convertir en el que més gent hi bellugava.
Ara, i no pas des de fa quatre dies, hi ha la CUP. Sembla, però, que ningú no vol que aquest nou actor llueixi tal com pertoca. Que hi aparegui. Es prestigiï. I consolidi una marca tan important com el que pa que mengem.
I és potser per això que, dia rere dia, de la CUP, al seu web i al carrer, només en sentim a parlar en el que fa referència a afers locals, eleccions, mocions, obres… Mai de mai de temes nacionals i globals –crisi econòmica, atur de masses, precarietat, guerra…-
La CUP, fet i fet, és el gran mut. El gran actor a qui ni ningú concedeix el dret a què faci el seu paper. A més, la CUP sempre està desfullant la margarida de a quines eleccions s’hi presenta. No hi ha, doncs, i per tant, continuïtat.
Ja ho hem dit abans, cal que la CUP sigui l’únic protagonista polític. Els partits, els grups, les organitzacions polítiques i socials hi tenen un altre, de paper, però no pas el principal. I han de cedir-hi pas.
Si no ho fem així, si no volem comprendre una cosa tan simple, no ho dubteu: no ens en sortirem pas. Deixem, doncs, les juguesques juvenils, les exhibicions de força, i apostem sobre segur: la CUP és el gran valor present i futur.
Més clar, l’aigua.
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Simplement, tens tota la raó. La gent d’aquest país, la gent normal que ha d’anar a pencar cada dia ( o a la cua de l’OTG), no podrà mai identificar un projecte seriós si no el visualitza com un de sol. La grupusculització i les sopes de lletres només converteixen el moviment d’alliberament en una mera anècdota per l’autoconsum i l’autosatisfacció endogàmica d’un tant per cent petitissim de la població.
Tan de bó hi hagi una actitud més responsable sobre una qüestió que és essencial per al nostre poble.
ja comences partint de la mentida des del prinicipi
La CUP hi serà l’Onze, amb la resta de l’Esquerra Independentista, mira’t les convocatòria
Ja són ganes de mentir i intoxicar insunuar com fas el contrari
per cert que hi haurà un acte nacional a Barcelona aquest dissabte dia 5, llàstima que alguns, justament del sector més oportunista i electoralista, hagin volgut boicotejar-lo perquè com que no e sva a les eleccions autonòmiques sembla ue ja no els interssa tant el projecte