El pèndol de petites oscil·lacions

Anit es van lliurar els Premis Balearweb al Castell de Bellver. Un cercle perfecte emmarcava la mirada cap al cel lletós com un ou gegantí de sauri. La badia, vista des del turó, era un cos acollidor, braços en ample. Vaig pensar aquesta terra és nostra i també ho és la mar. Tinc el castell molt a prop de casa. Quan els fills eren petits hi anàvem a peu i hi jugàvem entre els pins i les estepes, als camins terrosos i estorats pels conills.

Una piuladissa d’ocells en retirada ens recordava la remor de la vida. La nit queia amb lentitud, com si res. Els finestrals del primer pis eren transitats pels núvols. Jo seia molt a prop del pou, ben acompanyada  i veia els músics d’Oliva trencada, que cantaven a poqueta veu amb aquell humor murri de la nostra llengua.

Després ja era de nit i les torres eren molt blanques i altes i a la fi te feien oblidar els àntics usos del castell altretemps. Beverem pomada i menjarem figues confitades i altres menjues saboroses de la terra.

Si voleu saber els resultats, a l’adreça dels premis veureu els
guanyadors i els finalistes. Gràcies als vostres vots i comentaris, entre
d’altres, vaig aconseguir 55 vots i 19 comentaris i el meu bloc va
resultar finalista de la categoria personal. Us ho agraïsc. Van estar 250 les webs presentades, una bona xifra de participació.