per Ramon Maria Guiu
A la dècada dels
quaranta del segle passat, el doctor Fernando Asuero va fer-se famós
i, de passada, d’or amb la seva tècnica de guarir les
neuràlgies tocant el trigemin, el més principal nervi
sensitiu del cap. Utilitzava, a més a més, una mena de
llargues tirallongues mentre potinejava el cap dels malalts d’aquí
cap allà, per tal que no se sabés en quin punt concret
havien tocat. Bé, més o menys el que avui dia se’n
diria digitopuntura.
Hi havia tant de misteri
en la cosa del lloc exacte de la ubicació del trigemin que
fins i tot va fer-se’n alguna cançó la tornada de la
qual deia: “Tóqueme el trigémino, doctor;
tóquemelo, por favor, porque si no me lo toca me moriré
de dolor“.
Recentment, s’ha
publicat que hi ha alguns remeis farmacològics que produeixen
un ràpid i significatiu alleujament de la neuràlgia del
trigemin, sense efectes adversos greus.
La veritat és que
em penso que els necessitarem a carretades, per tal de superar
sorpreses i mals de caps com els que ens proporcionen alguns polítics
amb les seves declaracions. Unes de les més coronades va
fer-les la Sra. Ana Pastor, secretària executiva del Política
Social i de Benestar del PP, quan va exposar a l’Assemblea General
dels Col·legis de Farmacèutics que: “en la Llei del
medicament, les meves coincidències són fonamentalment
amb ERC”.
Les coincidències
d’aquests dos partits fan que les neuràlgies de trigemin
estiguin absolutament desbocades.
Quina tocada de trigemin!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!