per Ramon Maria Guiu
L’11è congrés del PSC ha posat en evidència la formidable força del seu aparat, que és al mateix que dir, la formidable força dels capitans i de la federació del Baix Llobregat. Amb votacions a la búlgara, molt superiors al 90 %, han sortit escollits els membres més rellevants de l’executiva: Montilla, de Madre, Iceta i Zaragoza.
En uns moments en que els socialistes reuneixen a Catalunya, la màxima concentració de poder per centímetre quadrat, el seu congrés ha funcionat amb la precisió d’un rellotge suís.
Ara be, això vol dir que ha estat un congrés sense sorpreses? Doncs sincerament crec que no. Des que el capitans varen assaltar el poder, ara fa catorze anys al congrés de Sitges, ha estat aquest un dels que ha tingut més novetats; començant per la incorporació del nou president, l’històric Isidre Molas. Una persona de gran talla intel·lectual, i un gran estudiós del catalanisme; clar que el seu nomenament va estar propiciat per la malaltia de Manuela de Madre, però això no li resta mèrit i, qui pensi que exercirà de “florero”, sincerament crec que va errat.
Per altra banda, tant la presència d’en ZP a l’acte de clausura, amb les seves promeses que ja no es creu ningú, – s’aprovarà un model de finançament satisfactori per a totes les autonomies -, com la resposta de Montilla: “te queremos mucho, pero queremos más a Catalunya”, obren un camí que no deixa gaires sortides al PSC.
Hores d’ara l’incompliment de l’Estatut per part de ZP, ja és un fet. Solament li queda a Montilla, per demostrar el que va dir, votar en contra dels pressupostos a Madrid i, com deia el clàssic, això amic meu, tant sols ho sap el vent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!