per Esteve Mestre i Roigé
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Ens arriba una nova onada
de fred. “Març, marçot que mata a la vella i a la jove si pot…”
diu un refrany escrit en temps de crisi, com els que vivim, en que
mes darrera mes anem sabent com que tal o qual veí ha perdut la
seva feina i s’ incorpora a un exèrcit de persones, a una massa, que
no sap quin serà el seu futur immediat.
Persones humanes que es
queden, refugien, a casa, acompanyats per imatges surrealistes que
surten de la tele, de paraules, crits, signes que no solucionen
res…, persones que si pregunten a d’ altres amb la seva mateixa
situació els expliquen com primer se’n van els estalvis, després
venen les reclamacions de quotes impagades per part de les entitats
financeres…, també hi ha la petició d’ ajuda a les seves famílies
per poder tirar endavant per finalment, si no es troba feina,
recórrer a l’ ajuda de l’ assistència social i posar en venda el
pis o casa unifamiliar… i malvivint fent treballs mal pagats. Un
circuit a on s’ hi arriba en dos o tres anys.
Les estadístiques parlen
de que qui pateix més aquesta situació són els joves i els
immigrants i qui ho passa més malament són els immigrants que no
tenen paraigües familiars que amorteixin el cop, ja que gairebé la
major part, viuen “al dia”.
I si algun cop des d’
aquestes pàgines us he explicat el problema que tenen els jubilats
que cobren una exigua pensió per pagar la calefacció a l’ hivern,
ara també sé de famílies joves, que han deixat de fer una menjada
al dia -sopar- i sobretot com grups de joves immigrants passen
-literalment- fam i això no passa a les zones industrials de l’ àrea
metropolitana, passa a Mollerussa, Linyola, Ivars d’ Urgell…, passa
arreu, només cal voler veure-ho. I això no té pinta d’ acabar-se
ni el mes vinent, ni aquest any 2010…no està en les nostres mans
acabar amb aquesta conjuntura, però si pal·liar-la…
A Linyola, Càritas i la
parròquia, han començat a treballar per fer un rober i un banc d’
aliments per ajudar a les persones i famílies que es trobin en una
delicada situació econòmica. D’ aquí només en sortirem si hi
posem tots l’ombro i allà on no hi arribin els serveis socials -ara,
col·lapsats- hi tindrà d’ arribar la societat, o sigui el poble, o
per no amagar-nos sota subterfugis dels noms, nosaltres…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!