Vilabep de viatge

Pilar (Divendres, 5/08/05, Jerusalem) Avui hem fet una visita per Jerusalem, pels assentaments del voltant de la ciutat i el mur que els protegeix. Israel vol construir guetos, més ben dit, ho està fent ja. És bastant bèstia la diferència que hi ha entre les colònies israelianes i els barris àrabs, tot i que en el fons em sento més segura passejant-me a les zones àrabs.

La ruta d’avui ens l’ha fet l’Angela, perquè el nostre guia no pot entrar a Jerusalem, els palestins no poden entrar a Jerusalem. L’Angela és una israeliana que treballa per una associació contrària a la demolició de cases palestines, a cada demolició ells la reconstrueixen, és la ICAHD. El govern d’Israel enderroca les cases dels palestins que són il·legals perquè no tenen la llicència que, evidentment, només pot donar l’administració israeliana; o perquè hi viuen "terroristes". Diuen que aquesta política de demolició de cases l’estan començant a abandonar perquè se n’han adonat que no aconsegueix l’objectiu perseguit: que la població palestina marxi de les seves terres.
L’Angela ens ha ensenyat els plànols dels assentaments de Cisjordània i, realment estan escanyant els palestins, estan situats estratègicament per tancar territoris i incomunicar-los entre ells, ja que al costat de cada assentament hi ha forts que els protegeixen i grans carreteres que només poden utilitzar els colons, deixant de banda tots els check points que es poden arribar a trobar per les seves pròpies carreteres. L’experiència dels check points dóna per un llibre sencer, és impressionant!
Cap al migdia hem tingut una entrevista amb un tipus molt interessant, un jueu d’origen argentí que també treballa a l’ICAHD. Llàstima que ha estat tan ràpida, tenia moltes ganes de conèixer la seva història personal, em té encuriosida quin canvi ha patit com a jueu per arribar a militar en una organització contrària a les polítiques del govern israelià. En una entrevista que li van fer a un diari espanyol explica la seva història personal i es veu que és la d’un soldat que va venir a Israel el 67 amb el convenciment sionista de lliutar per la terra promesa, ferit a l’hospital va veure les famílies palestines com patien i va començar a fer-se preguntes diferents a les de fins llavors. I així va ser com va entrar a fer política des de l’oposició i va arribar a fundar aquesta organització.
Realment, és un país molt interessant, estic disfrutant com una moto, però poca sortida li veus si no entens les coses com a processos molt llargs de canvis i transformacions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!