vins que estimo (VqE)

Preu aproximat: 5,50/5,90 euros
Web: www.oliverconti.com
 
  

Comentari:

Dit des de la més absoluta simpatia (un pèl provocadora potser sí), el celler Oliver Conti es podria considerar el celler més “afrancesat” de l’Alt Empordà, emmirallat per diversos motius en el país veí. Creat a la dècada dels anys 90, en plena eclosió de les varietats foranes, el pas del temps s’ha encarregat de demostrar que aquella aposta no va ser una opció passatgera, si no meditada i estratègica. El celler ha sabut mantenir un rumb coherent al marge de modes i moviments pendulars tan habituals al món del vi, posant de manifest la sorprenent capacitat d’adaptació al terrer de les noves varietats. Perquè més enllà del debat entre varietats tradicionals o nouvingudes (de vegades convenient i necessari, de vegades esgotador i bizantí), el que realment compta és la capacitat d’aconseguir elaborar, o no, bons vins i no pas vins simplement correctes.

La història de celler Oliver Conti s’inicia l’any 1991, sota l’impuls dels germans Xavier i Jordi Oliver Conti. Un projecte que va començar totalment de zero, sense una experiència empresarial prèvia en el món de vi i ni tan sols una vinculació anterior amb aquest terrer. No obstant, la decisió primera va resultar plenament encertada en optar per plantar la vinya en terrenys situats a Capmany, al vessant sud de l’Albera, una zona que s’ha demostrat privilegiada per a l’elaboració de grans vins. Fou una aposta trencadora que sacsejava el panorama dels vins empordanesos, força estancats en aquell moment, cal reconèixer-ho. D’una banda, per la plantació de diverses varietats foranes amb nuls o escassos precedents a l’indret, ja fossin blanques (gewürztraminer, sauvignon blanc) o negres (cabernet sauvignon, merlot, cabernet franc). D’altra banda, perquè el celler es va decantar des del primer moment per l’aplicació de tècniques enològiques i de viticultura de procendència francesa, no debades era i continua sent el país més prestigiós pel que fa a vins de qualitat.    

Aquest original plantejament, però, hagués pogut entrar en crisi a la primera dècada del 2000, amb l’esclat d’un nombrós nombre de cellers empordanesos, d’antiga o recent creació, que, des de plantejaments renovats, reivindiquen la validesa de les varietats autòctones com ara la garnatxa, o més recentment, la carinyena, subratllant el seu conreu secular i la seva identificació amb el territori.

És un altre recordatori de com, en el món del vi, propostes que semblaven molt innovadores en un moment determinat, poden quedar fàcilment desfasades en terminis de temps relativament curts de deu o quinze anys.

Però, afortunadament, en el vi no tot són modes, i el que de debò s’acaba imposant són els plantejaments que es fan des de la passió, el rigor i la coherència alhora. I en aquest sentit, tot indica que Oliver Conti té corda per estona. Al nostre entendre, degut almenys a tres factors que esdevenen quasi obsessius per al celler. El primer, una viticultura molt selectiva que prioritza la qualitat i la concentració del raïm per sobre de la quantitat, aconseguit resultats meritoris en l’adaptació de varietats foranes (pensem, per exemple, en la subtilesa del cabernet franc en el “Carlota”, o en l’aromàtic gewürztraminer en el cas dels vins blancs). En efecte, cada vegada és fa més evident que els grans vins només són possibles a partir d’una gran matèria primera (química a part). En segon lloc, uns coneixements enològics sòlids que enllacen amb la influència francesa en l’elaboració ja comentada. I en tercer lloc, -factor gens negligible- un parc de barriques de roure de gran qualitat sotmès a una renovació quasi contínua.

El Turó Negre és el germà petit de la gamma de vins negres. Un vi introductori de cupatges variables en cada anyada, però que reuneix els atributs suficients per a poder copsar la idiosincràsia del celler. Vins complexos però no complicats, fàcils de beure tot i mantenint un punt de robustesa, amb un alcohol característic (14,5 graus en aquesta ocasió), i que combinen records a fruita amb una exuberant fusta de criança.

Cal advertir que és un vi que es comporta de manera canviant al llarg del tast, en una clara progressió de menys a més a mesura que s’aireja (probablement millor en el segon dia). A l’inici d’obrir l’ampolla es mostra molt tancat, amb notes de reducció i cuir que evolucionen guanyant en complexitat i matisos fins a gaudir plenament d’un vi llaminer que convida a repetir el glop.
 

Nota de tast. Color picota intens. Potent en nas, protagonisme de les notes derivades de la criança en fusta (torrats, xocolata, …), alcohol. fons mineral. Estructurat i elegant pas per boca. Fruita vermella. Madur. Fresc. Molt balsàmic.

Data de tast: novembre 2012