vins que estimo (VqE)

Comentari:

El Terroja és un vi que no és produeix de manera regular cada any, si no en funció de les característiques de la collita. I encara que respon plenament a les característiques organolèptiques dels vins elaborats a partir de la varietat xarel·lo, no és menys cert que presenta un segell identificador propi.

Tot i fermentar i criar-se exclusivament en dipòsits d’acer inoxidable per accentuar el seu caràcter varietal, les impressions aromàtiques i gustatives semblen indicar l’existència d’un breu pas per bóta. Aquesta percepció s’explica pel perllongat contacte del vi amb les mares (sediments fins provinents de la fermentació del raïm), en què es produeix el procés d’autòlisi dels llevats, que alliberen aromes i greixos que atorguen al vi una textura i sabor de més gran complexitat, complementat posteriorment amb un període d’afinament en ampolla. 

Pel que fa a les característiques finals del vi, el seu color intens i evolucionat és resultat de l’esmentat contacte amb les mares, que han estat remogudes durant el període de repòs al dipòsit. En nas, presenta una gran complexitat d’aromes fruiters, florals, cremoses i minerals. En boca, és concentrat i fresc, amb notes afruitades, resultant gras i elegant.

Se’l pot considerar un vi radical, no pas en el sentit d’extremista, sinó en el de ser plenament coherent amb la filosofia que va motivar la seva creació (terrer i varietat). Tot i la seva innegable complexitat de matisos, se’l podria qualificar també com un vi sobri i essencial, totalment allunyat de la tipologia de vins “pirotècnics”, aquells que ofereixen una gamma abassegadora de sensacions aromàtiques i gustatives mercès a la tecnologia, i en aquest sentit potser no satisfarà certes expectatives.

Encara que els vins blancs tenen habitualment el moment òptim de consum durant la seva joventut, en aquest cas cal fer-ne una excepció. Es troba ara tot just en el seu moment inicial de degustació, disposant d’un important potencial d’evolució en ampolla que pot perllongar-se durant alguns anys.

Gastronòmicament, combina perfectament amb plats de peix (peix blau, suquets, marisc) o de mitjana consistència, com bolets a la brasa o pa torrat amb escalivada i anxoves. Fora d’àpats, se’n pot gaudir també com un excel·lent vi de tast.
 
Nota de tast. Color groc evolucionat amb reflexes verdosos, net i brillant. Aromes complexes, flor i fruita blanca (albercoc), vegetal (plantes silvestres mediterrànies, fonoll), mantegós, mineral. En boca s’aprecia molt sec, amb marcada acidesa, cítric, greixós i estructurat. Final cítric i fresc.

Data de tast: març 2012