vins que estimo (VqE)

vins de proximitat, vins per assaborir

13 de maig de 2011
0 comentaris

?Serrasagué Vinya de l?Hort 2010?: ofici empordanès


“Serrasagué Vinya de l’Hort 2010”

DO Empordà

Capmany (Alt Empordà)

Vi blanc

Celler: Celler Marià Pagès

Anyada: 2010

Raïm: Garnatxa Blanca, Moscat, Chardonnay

Grau alcohòlic: 13,00 %vol

Preu aproximat: 5 euros

 

Comentari:


Aquesta entrada, a banda de comentar un bon vi, és també un modest reconeixement a molts cellers, petits i mitjans, que elaboren vins d’òptima qualitat, però que no tenen un ressò a nivell mediàtic mínimament proporcional. A la DO Empordà trobem un bon grapat d’aquests cellers, de vegades empreses familiars, d’altres societats cooperatives, que mereixerien un seguiment més gran pel que fa al seu treball.

El Celler Marià Pagès n’és un exemple. Es tracta d’una empresa familiar situada a Capmany (Alt Empordà), amb antecedents en l’activitat vitícola que es remunten a mitjans del segle XIX. Disposa de vinyes pròpies i produeix interessants vins negres, rosats, o dolços de garnatxa i moscat, comercialitzats amb la marca Serrasagué.

(…)

En aquesta ocasió, però, ens referim a un vi blanc, el “Vinya de l’Hort 2010”, que ara i durant els propers mesos es trobarà en el seu moment òptim de degustació. Dotat d’un cupatge poc habitual, la columna vertebral d’aquest vi està formada per la garnatxa blanca, juntament amb un afegit de moscat, a les què s’hi addiciona el chardonnay. L’ensamblatge d’aquestes tres varietats proporciona una complexitat especial en què apareixen característiques de totes elles. Tot i els seus tretze graus, és un vi fàcil de beure, com assenyala José Peñín, i apte per a una gamma de públic molt àmplia. 

Encara que, a nivell enològic, és un moment de recuperació de les varietats autòctones, continuen sent perfectament vàlides altres propostes que, com aquesta, aposten per combinar varietats tradicionals  i forànies com una manera d’innovar i oferir alternatives diferents al consumidor. 

Nota de tast. Color groc palla, net i brillant. Llàgrima una mica abundant, amb una certa aparença greixosa. Aromes de mitjana intensitat però complexes, amb notes florals i vegetals i de fruita madura (poma, pinya). Equilibrat en boca, càlid i untuós. Final llarg i sec.

Data de tast: maig de 2011.

Valoració d’Els Vins que Estimo: Notable 8,25/10

Altres informacions: El web del celler recull els aspectes bàsics de la seva activitat. La revista Cupatges (número 39) publica una ressenya d’aquest vi escrita per Juan Manuel Gonzalvo. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!