vins que estimo (VqE)

Comentari:

L’any 1890 aquesta varietat blanca era l’única que es plantava al pla de Bages. Diverses causes, que començaren amb els efectes de la plaga de la fil·loxera, i continuaren després amb el progressiu abandonament del conreu de la vinya i l’aposta per altres varietats quantitativament més productives, conduïren a l’arrencament de ceps de picapoll i a una profunda decadència d’aquesta varietat, fins el punt que la superfície conreada va davallar fins a només 16 hectàrees localitzades a Artés. El 1997, però, a través de la col·laboració públic-privada, es va iniciar una selecció clonal per escollir les plantes més adequades que va donar lloc a una espectacular revifalla d’aquesta varietat, en tornar a valorar-se la seva qualitat i especificitat. 

Un estudi de les seves característiques genètiques demostra que el picapoll del Bages (incloent també una mostra provinent de Porrera, al Priorat) és una varietat autòctona, sense cap tipus de proximitat amb el piquepoul blanc originari del Llenguadoc, però sense lligam tampoc amb el picapoll d’Alella o del Penedès, reflectint, en canvi, una proximitat quasi absoluta, tot i que no idèntica, amb la varietat clairette procedent també del Llenguadoc. 

Pel que fa al Jaume Grau i Grau és una excel·lent mostra dels brillants resultats obtinguts mercès a la recuperació quasi miraculosa d’aquesta varietat. En aquest cas, a més, és un blanc de forta personalitat que es caracteritza per una sensació de volum i cremositat molt especials.