vins que estimo (VqE)

vins de proximitat, vins per assaborir

23 d'octubre de 2012
0 comentaris

Garnatxes blanques (VIII): Indigena 2011

 
“Indigena 2011”
Vi blanc jove
DO Penedès

Celler: Parés Baltà
Raïm: garnatxa blanca
Grau alcohòlic:
11,5% vol

Preu aproximat: 12 euros
Agricultura eològica
Web: 
http://www.paresbalta.com 
 
 


Comentari:

El pensador il·lustrat Étienne Bonnot de Condillac explica al seu Traité des sensations (1754) que l’art de raonar no és més que una llengua ben feta: no pensem més que amb l’auxili de paraules perquè les llengües són veritables mètodes analítics. 

La presència de l’accent ve donada justament per poder llegir correctament els mots. Però e
n aquest cas, Indigena, sense accent, es transforma en una paraula plana. Justament el mateix que aquest vi. Un vi sense accent.

Si alguna cosa hi ha de cert quan es debat sobre vins és que mai hi ha una veritat absoluta. Totes les opinions tenen la seva part de raó, i un mateix vi pot ser elogiat per uns i rebutjat per altres. És una qüestió que rau en el particularment convenciment de cadascú quan s’expressa des de la sinceritat.

 

Dit això, i després d’haver obert diverses ampolles i tastar-lo en diferents moments, l’enfocament d’aquesta garnatxa blanca, malauradament, no ens ha semblat el més idoni.

 

I no es tracta, en absolut, d’un problema de manca de qualitat pel que fa a la seva matèria primera, procedent d’una vinya de conreu ecològic, situada a una alçada de set-cents metres a Pontons (Alt Penedès), ni molt menys una elaboració descurada, factors que queden fora de debat.


L’objecció se centra en el seu plantejament, que, al nostre criteri, no aconsegueix assolir els brillants resultats que obtenen altres vins elaborats amb aquesta mateixa varietat.

En el present cas, hi ha una clara aposta pel treball amb els llevats. El vi ha reposat juntament amb les mares (sediments provinents de la fermentació del raïm), però, a més, ha estat sotmès a un intens procés de bâtonnage o remenat per tal d’incrementar-ne la seva influència en el vi final, la qual cosa és ben perceptible tant en el tast com a nivell visual, si s’observa el seu color lleument evolucionat.

Afloren, així, les aromes secundàries, alhora que s’incrementa el volum i cremositat del vi, però, en contrapartida, s’emmascaren les notes afruitades, florals i vegetals que caracteritzen els blancs joves de garnatxa. Les notes secundàries dominen també la fase gustativa, amb una presència de fruita escassa.

El pas per boca és sec, amb una marcada acidesa i una perceptible sensació cítrica que arriba fins a l’estómac, i un final amarg i curt. Destaca, però, el magnífic comportament de l’alcohol amb una graduació relativament baixa (11,5 graus). Cal prendre’l molt fresc.

Probablement, el contacte amb les lies ha resultat excessiu per a un vi jove, que s’ha volgut revestir de manera massa ampul·losa. Tal vegada, hagués estat preferible una elaboració més coherent amb les característiques més delicades que presenta un raïm madurat en alçada.

En qualsevol cas, ens decantem per altres tipus d’elaboracions que, segons la nostra particular impressió, obtenen un millor profit de les innegables qualitats d’aquesta polièdrica varietat, permetent gaudir de vins lúdics i expressius, i a ser possible amb un punt d’exuberància.

A consumir no més enllà del proper any per la seva tendència oxidativa.  

Nota de tast: Groc una mica evolucionat pel contacte amb les mares. Intensitat aromàtica discreta. S’aprecien aromes primàries provinents de la fruita i vegetals (pera, fonoll), dominades per les de tipus secundari (llevats). Sec i cítric en boca, cremós, final breu i amargós. Alcohol ben integrat.

Data de tast:
agost/octubre de 2012

Valoració Vins que Estimo: Notable 7,25/10

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!