vins que estimo (VqE)

vins de proximitat, vins per assaborir

1 de setembre de 2012
0 comentaris

Garnatxes blanques (VII): Amaltea blanc 2011


“Amaltea garnatxa blanca 2011”

Vi blanc jove
DO Penedès
Pla de Manlleu (Alt Camp)
Celler: Loxarel (Masia Can Mayol), Vilobí del Penedès
Raïm: 100% garnatxa blanca
Grau alcohòlic:
13,5% vol

Preu aproximat: 10/10,50 euros
Agricultura biodinàmica
Web:
www.vins.loxarel.com

 

 
Comentari:

Una garnatxa blanca ben representativa del Penedès. Presenta una estructura més prima en relació a les garnatxes de DO’s situades més al sud. I potencia, fins a l’extrem, l’atribut de la seva frescor.

Vet aquí una interessant proposta: elaborar un monovarietal de garnatxa blanca a la DO Penedès.

Tot i que el Penedès és una terra de vins blancs, el cert és que la garnatxa blanca no hi té una especial rellevància, entre d’altres motius perquè no es destina a l’elaboració de cava. Protagonisme, en canvi, que aquesta varietat sí ha gaudit tradicionalment a DO´s situades més al sud, com la Terra Alta, el Montsant o el Priorat, on s’hi estan aconseguint actualment resultats certament esplèndids.

 

Així doncs, amb competidors relativament pròxims i de gran nivell, el repte d’elaborar vins de garnatxa blanca comporta una important exigència per als cellers penedesencs que han decidit assumir aquesta tasca. 
 
En el cas de l’Amaltea, el raïm procedeix d’una sola finca (anomenada La Pepa Xica) al Pla de Manlleu, assegurant així un caràcter propi, situada, a més, a la part muntanyosa de la DO Penedès, a una alçada de més de cinc cents metres, per tal de beneficiar-se de temperatures més fresques. Val a dir que, tot i situat dins els límits de la DO, el Pla de de Manlleu s’ubica administrativament al terme d’Aiguamúrcia, entrant ja a la comarca de l’Alt Camp.

D’altra banda, el celler empra mètodes d’agricultura biodinàmica en el conreu (veure el nostre post sobre l’Amaltea negre 2009).

El resultat obtingut és un altre exemple que il·lustra com la garnatxa blanca pot arribar a adquirir un caràcter insospitadament polivalent, en funció de factors diversos com puguin ser la zona geogràfica de conreu o el procés d’elaboració, entre d’altres variables. 

En aquest cas, hi ha una clar propòsit de ressaltar els factors de frescor i elevada acidesa, de manera que en boca arriba a recordar en alguns moments un vi per a cava. Certament, no seria de les garnatxes blanques més fàcils d’identificar en un tast a cegues.

Vi jove i delicat, aromàticament és poc intens tot i que es distingeixen nítidament la fruita de la pera i les flors blanques, combinant dolçor i notes vegetals alhora. Elegant i sobri en boca, domina l’acidesa, potser en excés, amb un final curt. A destacar la presència de l’alcohol, ben compensat, que neteja el paladar. 

Gastronòmicament, combina especialment amb ingredients que presentin un punt d’acidesa (tomàquet), picant, o salat (anxoves), ressaltant-ne els sabors. 

Nota de tast:
Color groc pàl·lid i de reflex verdós. Llàgrima a la copa. Aromes de mitjana intensitat, fruita blanca (pera), meló, fons de gessamí i matollar mediterrani. Entrada ampla en boca, viu i fresc. Alcohol ben integrat. Pas cítric i sec. 
 

Data de tast: juliol i agost de 2012

Valoració Vins que Estimo:
 Notable 8,25/10

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!