vins que estimo (VqE)
vins de proximitat, vins per assaborir
Garnatxes blanques (IX): Quim Batlle Garnatxa Blanca 2008
“Quim Batlle Garnatxa Blanca 2008”
Vi blanc amb criança
DO Alella
La Sentiu (Tiana)
Celler: Quim Batlle
Anyada: 2008
Raïm: garnatxa banca
Grau alcohòlic: 13,00 %vol
Preu aproximat: 12,5/15 euros
Agricultura ecològica
Web: www.vinosdealella.com
Comentari:
Per al consumidor pot resultar xocant que una de les grans garnatxes blanques amb criança provingui justament de la DO Alella, una zona caracteritzada per altres varietats i estils d’elaboració. No obstant, la sorpresa és més matisada en conèixer quina havia estat històricament la tradició vitivinícola d’aquest indret, que ara es torna a recuperar.Pel que fa al monovarietal de garnatxa blanca, es tracta d’un blanc molt especial per diversos motius.
En primer lloc, per la pròpia varietat escollida. Tot i ser un tipus de raïm autòcton, amb una dilatada tradició de conreu a l’indret, la garnatxa blanca ara és poc habitual als vins de la DO Alella. El celler ha fet una meritòria tasca de recuperació de la varietat, que ha mostrat una capacitat d’adaptació al terrer summament interessant.
En segon lloc, pel procés de criança sense fusta. El celler va optar en un moment determinat per descartar les bótes, i vinificar exclusivament en dipòsits d’acer inoxidable. El resultat obtingut és demostratiu de com es pot aconseguir un buquet sense pas previ per fusta, assolint les notes terciàries com a conseqüència d’un perllongat contacte amb les mares del raïm i el repòs ulterior en ampolla.
Es tracta d’un vi cremós, caracteritzat per un perceptible component salí i mineral que aporta el raïm, i un fons vegetal mediterrani omnipresent a les aromes i el paladar. L’enòleg del celler, Xavier Picazo, -amb una sòlida base adquirida al Priorat-, destaca les notes característiques de fruita seca (ametlla salada), com a fil conductor amb les garnatxes blanques prioratines més tradicionals.
Essent un vi llaminer, però, cal advertir que no és un vi fàcil. Requereix, en efecte, d’un cert esforç per copsar els seus múltiples matisos, que s’han adquirit per una feina intensa al celler i a còpia de temps.
Tot i que l’any de collita es remunta a 2008, el vi no manifesta cap dels senyals oxidatius tan habituals en aquesta varietat. La seva maduresa segueix sent compatible amb el manteniment d’un color brillant a la copa, unes aromes intenses i un pas viu per boca. Un vi quasi immutable, amb molt recorregut encara.
Nota de tast: Groc or d’intensitat mitjana amb reflexes verdosos. Aromes intensos, flor blanca, iode, pastisseria. En boca, cremós i estructurat. Pas salí i mineral (ametlla salada), fons de plantes aromàtiques silvestres (fonoll, romaní), punt final lleument amarg. Final persistent.
Data de tast: setembre/octubre de 2012
El contrapunt. L’hora dels vins amb identitat? En provar aquest vi i d’altres ja comentats en aquest bloc -o encara no-, es constata com hi ha un nombre creixent de vins que, a banda de la seva innegable qualitat, expressen, a més a més, un caràcter propi i singular com a conseqüència d’una pluralitat de factors: terrer, microclima, tradició secular de conreu, adaptació de la varietat a l’indret,… El cert és que aquests vins aporten “alguna cosa diferent” en un món globalitzat on s’hi pot trobar el mateix a tot arreu. Sense menystenir cap vi de qualitat, sigui de la varietat que sigui, sempre que estigui ben elaborat, convindria, no obstant, posar molt més en valor aquesta diferència qualitativa. És la millor targeta de presentació a l’aldea global en què ens toca viure. Però aquest seria un altre debat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!