vins que estimo (VqE)

vins de proximitat, vins per assaborir

27 de juny de 2011
0 comentaris

Edetana 2010: la via correcta

   

    “Edetana 2010”
     Vi blanc
     DO Terra Alta 
     Finca “El Mas”, Gandesa
     
Celler: Edetària, SL
     Anyada: 2010
     Raïm: 70% garnatxa blanca, 30% viognier
     Grau alcohòlic: 13,50 %vol
     Preu aproximat: 7,50 euros

Comentari:


A l’època romana, la via Edetana comunicava per terra Dertosa (Tortosa) amb Caesaraugusta (Sarragossa). Aquest referent històric, de reminiscències imperials, ha estat recuperat en els nostres dies per donar nom a un vi blanc i al propi celler que l’elabora, Edetària, situat a Gandesa.


(…)

Edetària forma part del grup de cellers de la Terra Alta capdavanters en la recuperació dels vins de terrer com a senyal identificador, i de la garnatxa blanca com a component bàsic dels vins blancs, incorporant noves tècniques enològiques que han modernitzat i posat al dia la seva elaboració.

 

L’Edetana 2010 es fonamenta, en un setanta per cent, en la varietat de raïm autòctona per excel·lència de la Terra Alta, la garnatxa blanca, procedent de vinyes velles de quaranta anys i conreada en sòls de panal i tapàs, complementada amb un trenta per cent de viognier, una varietat forana.


Pel que fa a la seva elaboració, la garnatxa blanca rep una criança de quatre mesos en bótes de roure francès de tres-cents litres, mentre que el viognier, una vegada fermentat, es treballa amb les seves mares fines per potenciar la seva expressió varietal. El vi fa 13,5 graus, mig grau més que l’anyada anterior.

 

L’opció per un cupatge entre una varietat autòctona i una de forana pot donar lloc a un interessant debat, sobretot ara que la DO Terra Alta ha decidit potenciar els vins monovarietals de garnatxa blanca.

 

A tot arreu, ens trobem en un moment de recuperació i vindicació de les varietats autòctones, però no seria just caure en una mena de llei del pèndol, en què una varietat força menystinguda fins fa pocs anys com la garnatxa, passés a sublimar-se de tal manera que algú, en un excés de zel, pogués arribar a creure que sols es respecta la seva autenticitat si s’elabora com a monovarietal.


Les dues opcions poden ser vàlides. L’aposta pels vins monovarietats ha de ser benvinguda perquè és una estratègia absolutament necessària per subratllar la personalitat dels vins de garnatxa blanca, i a la vegada, és plenament compatible amb d’altres propostes, que, respectant les característiques de les varietats tradicionals, incorporen varietats foranes amb l’afany d’innovar i oferir alternatives diferents al consumidor.

 

En aquest sentit, el viognier s’ha revelat com a una opció molt interessant pel que fa al seu cupatge amb la garnatxa blanca. És tracta d’un raïm que s’adapta bé a zones càlides, del que s’obtenen vins amb aromes florals i de baixa acidesa, i que tenen capacitat per evolucionar favorablement amb els pas del temps, compensant la tendència oxidativa de la garnatxa.

 

Gastronòmicament, l’Edetana permet una àmplia combinació amb diferents àpats, per exemple, acompanyant plats cuinats amb peix blau. No obstant, per la seva complexitat, es pot considerar també un vi de meditació, entès com un vi per a tastar de manera reposada en estones d’oci.

 

Data de tast: maig i juny de 2011


Valoració Vins que Estimo
: Excel·lent 9,50/10

 

Nota de tast. Color groc pàl·lid, net i brillant, conserva traces de carbònic. Aromes florals i de fruita blanca madura. En boca, potent i ampli, cremós, amb bona acidesa, alcohol molt ben integrat, records de fruita seca salada. Final llarg.

 

Altres informacions. Si hom té curiositat pel món de la vinya i el vi, és recomanable visitar el web del celler, Edetaria.com. Tot i que no s’ha actualitzat amb els vins de les anyades més recents, aquest web té un elegant disseny i ofereix una informació molt completa sobre l’activitat del celler. A més a més, conté informació i imatges sobre diferents aspectes que incideixen en el terrer (geològics, climatològics, geomorfològics), i dels tipus de sòl de la zona: tapàs, tapàs blanc, vall, panal, còdols …, amb una explicació molt didàctica. Oi què vénen ganes d’anar-ho a veure?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!