Comentari:
El celler empordanès Roig Parals, de creació recent, però amb uns sòlids antecedents, va tenir l’encert d’apostar per la carinyena des de l’inici. El Samsó Vinyes velles 2005 pertany a la primera anyada del celler, però sense continuïtat a partir de la verema següent en ser substituït per l’elogiat Camí de Cormes, una carinyena cent per cent. En un context musical es podria dir que el Samsó Vinyes velles seria com un disc desclassificat. Però si per casualitat ensopegueu amb una ampolla de 2005 (encara n’hi ha en botigues), no us perdeu l’experiència de tastar aquest vi desparellat.
El Samsó vinyes velles de 2005 es composa fonamentalment per carinyena però conté també una petita fracció de merlot, una fórmula innovadora en aquell moment pel protagonisme que s’hi donava a la varietat local. En efecte, tot i que històricament la carinyena ha estat la varietat predominant a la DO, s’ha utilitzat bàsicament en cupatges amb d’altres varietats, particularment garnatxa, per contrarestar-ne l’oxidació, gràcies a la seva gran quantitat de tanins, i aportar-ne acidesa.
L’any següent, el 2006, el celler dóna una altra volta de cargol, reforçant la seva ortodòxia, i opta per elaborar un vi negre únicament amb raïm procedent de carinyenes centenàries de la seva propietat, el Camí de Cormes.
El dilatat període de criança ha aportat un seguit d’elements terciaris i ha confegit un vi fi i elegant, fàcil de beure. Un vi amb nervi, però que no té res de punyent o intimidador tot i el seu grau alcohòlic elevat, i que es troba lluny d’evidenciar qualsevol signe de decadència o decrepitud. Resulta difícil d’endevinar el temps de recorregut que encara li resta.
A més del seus trets netament varietals, un factor que ajuda a entendre aquest caràcter singular és, com explica el mateix celler, la seva vinificació amb els llevats naturals del propi raïm, que li confereixen una rusticitat i autenticitat poc habituals.
Data de tast: abril/juny 2012
Valoració Vins que Estimo: Excel·lent 9,65/10
El contrapunt. El terrer mana. Un tast molt interessant també és comparar els vins del celler de 2005: el Samsó vinyes velles i el Pla del Molí, de cabernet sauvignon i merlot. En ple debat entre varietats autòctones i foranes, és curiós percebre les importants similituds entre ambdós vins, cosins germans. Tot i les diferències organolèptiques, el cert és que el procés de criança i un terrer de semblants característiques els acosta més dels que podria semblar. La conclusió és que difícilment el terrer s’adapta al cep; ben al contrari, és el cep el qui s’ha d’esforçar per adaptar-se al terrer, del què n’acaba adquirint-ne moltes de les característiques i influències que després es podran trobar en el vi resultant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!