vins que estimo (VqE)

vins de proximitat, vins per assaborir

26 de maig de 2012
Vins negres
0 comentaris

Compte amb les carinyenes (III): La Carenyeta de Cal Pla 2009


“La Carenyeta de Cal Pla 2009”
Vi negre criança
DOQ Priorat
Porrera (vi de la vila) 
999 ampolles 
Celler: Cal Pla (embotellat per a Batonnage Vinos de Expresión)
Raïm: samsó (carenyena)
Anyada: 2009
Grau alcohòlic: 14%vol
Preu aproximat: 19,50 euros

Comentari:   


Elaborada pel celler Cal Pla, a Porrera, i comercialitzada per l’empresa barcelonina Batonnage, aquesta carenyena és un excepcional exponent de les carinyenes de la DOQ Priorat. Vi de tast obligat per a descobrir el potencial d’aquesta varietat. Certament, una troballa inesperada.

Per les característiques del seu terrer i el seu microclima, Porrera és un indret especial per a la carinyena. Factors com la seva major alçada, l’orientació al nord, o la proximitat al mar, doten aquesta subzona de la DOQ d’unes temperatures més fresques, propiciant un període de maduració del raïm més perllongat i una verema més tardana. El fet que la carinyena pugui madurar amb major lentitud, millora la finor i l’equilibri dels vins resultants, rebaixant alhora la potència present en altres zones més càlides de la DOQ.


Pel que fa a aquest monovarietal, prové d’una petita finca anomenada Els Arbres, conreada en coster, amb un pendent que oscil·la entre els 350 i 700 metres. El sòl es compon de llicorella (pissarra degradada de característiques àcides), amb un característic component ferrós. El vinyer, treballat amb mètodes d’agricultura tradicional, el formen ceps de carinyena amb una edat compresa entre els setanta i vuitanta anys.

 

El vi rep finalment una criança de catorze mesos en barriques de roure francès.

 

Després d’obrir l’ampolla, una vegada oxigenat el vi, les aromes que se’n desprenen tenen una marcada densitat que arriba a recordar els vins generosos. En boca, la potència habitual dels vins prioratins es transforma ara en un pas de boca carnós però més suau del previst, amb predomini de la fruita dolça (cireres, pruna), presentant un perfecte assemblatge amb el roure de la barrica i un fons mineral propi del terrer.

 

La confluència dels elements ressenyats: terrer, clima, edat de la vinya, sistema de conreu, … acaba configurant un vi excepcional. Si en teniu ocasió, compareu aquest monovarietal amb altres vins de cupatge del propi Priorat de la mateixa anyada, fins i tot de superior preu, i comprovareu com són de diferents les seves característiques.
 

Finalment, i encara que pugui semblar una qüestió sense importància, cal destacar el disseny i la informació exhaustiva que l’etiquetatge de l’ampolla ofereix sobre el vi i el seu context, descrits, val a dir-ho, amb una perceptible passió, com ha de ser. Aquest fet contrasta amb la parquedat de dades que mostren altres vins, més pròpia d’un tast a cegues. Tant de bo, pensant en el consumidor, aquesta funció comunicativa sigui, cada vegada més, una part integrant de l’etiquetatge dels vins de qualitat.

Un vi que es fa Estimar.


Nota de tast. Vi de color cirera intens, reflexes violacis. Aromes densos i penetrants, fruita negra, regalèssia; notes balsàmiques, caramel i torrats proviments de la barrica, a més de minerals (fèrric). Pas en boca ampli, saborós, vellutat. Tanins dolços. Equilibrat i madur. Postgust afruitat, final llarg. Complex.  

Data de tast: abril i maig de 2012

Valoració Vins que Estimo: Excel·lent 9,90/10

El contrapunt. Què són els Vins de la Vila prioratins? La indicació “Vi de la Vila”, regulada pel Consell Regulador, destaca les característiques singulars dels vins elaborats a les dotze subzones de la DOQ (Bellmunt, Escaladei, Gratallops, Lloar, Morera de Montsant, Poboleda, Porrera ,Vilella Alta, Vilella Baixa, Masos –Falset- i Solanes –El Molar-), garantint-ne la plena traçabilitat. Partint del concepte francès de village o commune, es pretén incidir en les diferències entre els vins elaborats a cada indret. Perquè un vi pugui ser etiquetat com a “Vi de la Vila”, el celler ha d’estar situat en el propi municipi, d’acord amb el mapa de subzones aprovat pel Consell Regulador, i el cupatge s’ha de composar, majoritàriament, per varietats autòctones (més d’un 50 per cent, si s’utilitza garnatxa o carinyena, i un 60 per cent si s’utilitzen ambdues).  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!