Viníssim
bloc de vins
Torno a tastar el negre de trepat de Carles Andreu, hem tornat a Pira. El que em fascina més d’aquest vi és com fon les olors cítriques de la varietat amb la fusta, i les tradueix en espècies i pebre. Com el pas de boca parla de seda, deixant que el fruit madur de la vinya t’ompli la boca i com et deixa un regust de te amb llimona, figa i mel.
També és un vi que aixeca opinions enfrontades, a la mateixa taula on el vam tastar en tinguérem de tot tipus.
A mí és un vi que tal com diria un amic: m’abelleix molt.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un vi que no s’oblida facilment, diferent, amb personalitat i identitat pròpia. El trepat ens dona aquesta identitat, som de la Conca!
Felicitats Carles i familia.
A mi també m’abelleix molt com deia el bon amic i
escriptor Jaume Fuster