El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Talment la barca,
perduda i oblidada,
que al fons del llac
conserva
allò essencial,
ancorada entre llot
i pedres blanques,
al recer de les traquil·les aigües,
gaudeixo d’un espai
lliure i intacte.
Els petits peixos
s’aixopluguen a proa.
Els peixos joves s’embriaguen
en llur salt.
Mentre tu i jo,
companys de l’incert viatge,
vivim al fons
sense nostàlgia,
el pit obert
al cor de l’aigua.
Ja no salpem, intrèpids,
a descobrir un nou món.
El fons del llac
esdevé universal.
El batec persistent de les aigües
és el tresor cercat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!