Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
"El boicot augmenta. Cava i Vi: les vendes de Freixenet cauen un 6%…". Llegeixo, principal notícia de portada, a l?AVUI (a on sinó?) (…)
Les catalans i catalans n?estem ben avesats a aquesta malaltia: la presència de consumidors dominats per prejudicis lingüísticopolítics i que ens tenen en un alt concepte: no ens consideren espanyols.
Boicots, doncs, amb el que miren de fer-nos xantatge, des de l?espanyolisme més clar i net. Tot ajudant a diluir vindicacions i posant bastons a les rodes del nostre progrés com a nació. I que, a més, ens permeten de veure l?espectacle ben lamentable d?empresaris ploramiques, genuflexos. Empresari que gosen demanar perdó per ser catalans. Gent sense compromís nacional, de mentalitat forana.
Una malaltia amb una teràpia prou eficaç: la internacionalització econòmica. Curt: el mercat és el món. Obvietat que cal repetir, dia si dia també, atès que som un país enamorat de la "nanologia" i curull de complexos i autoodis diversos. Una vella nació, ja mil·lenària, amb poc tremp i empenta.
Internacionalitzar-se o morir. Vet aquí la resposta (en l?economia, la cultura, i la política).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És curiós que els espanyols facin boicot a Freixenet, una empresa espanyolista dirigida per un empresari espanyolista. em preocupa el boicot a caves petites del país i a altres productes. Empresaris com Lara i Freixenet es mereixen tenir problemes a Espanya.
En aquests moments tèrbols de la política catalana, amb tots els partits a la deriva, em ve de nou al cap el famós DVD de Mas amb la frase "I llavors arriba Carod i provoca el boicot del cava". I volien pactar? La demagògia de Mas arriba a tirar-se pedres a la taulada pròpia: el boicot el promovien Losantos, El Mundo, Aguirre i resta d’escòria espanyolista. Jo era molt jove, mai no he estat proconvergent, i em va doldre quan el PSOE volia engarjolar Pujol en l’afer Banca Catalana. La reacció d’ERC en defensa de Pujol, d’aleshores, no va rebre el mateix tracte, ben al contrari.
Per desgràcia, els espanyols ens faran els boicots que calguin, i es defensaran entre ells. a casa nostra, tot és diferent: els polítics es tiraran els plats al cap. És la incapacitat del catalanisme polític d’articular res amb cara i ulls que planti cara a Espanya.
Caldria saber les xifres de Codorniu, l’altre gran del tema cavista… aquest si està molt internacionalitzat i sense cap problema del tema boicot arreu d’ Europa i amèrica Llatina.
Tanmateix els petits cavistes diuen que si van patir baixes, però ni molt menys significatives. La seva producció es molt adreçada al mercat nacional (català evidentment) i no tenen dèries espanyoles.
Freixenet sempre ha volgut dominar les espanyes. A les escoles de negoci sempre surt el seu enfrontament amb Codorniu i com llençen els resultats a la cara del veï per dir que ells ‘controlen’ el mercat hispànic. Codorniu segueix a la seva, les campanyes publicitaries també son molt diferents i aclaridores del tarannà de ambdues empreses.
També hi ha el cas de petits negocis sense marques conegudes, de qualitat mitjana-baixa que s’han forrat amb el boicot. Han venut cava sense etiquetar a empreses espanyoles que, només, hi han posat el nom per sortir al mercat. El resultat ha sigut de traca i mocador… els ‘españoles’ s’han begut pitjor qualitat, ho han pagat més car del que valia i han cregut que afavorien ‘productos nacionales’, un bon riure a les seves esquenes.
Cal recordar que cava només es pot fer a unes zones concretes, amb un envelliment determinat i no es com fer macarrons. Doncs ells convençuts…
I als senyors de Freixenet, que millorin la producció, que millorin la qualitat i que només cal llegir les xifres per veure que al mercat nacional son un més, de molts altres. A fer el ploricó que vagin al carrer Genova…
Salutacions
Estic d’acord amb tu que una possible solució per superar els boicots que vinguin d’Espanya és la internacionalització de l’economia catalana. Aquest procés ja ha començat i en pocs anys les exportacions a Europa i arreu del món seran més importants que les que es fan a Espanya.També seria un ajut per les empreses catalanes que els consumidors catalans consumissin més productes fets al nostre país. I si es pot triar, etiquetats en català.
D’altra banda, no puc deixar de preguntar-me perquè l’AVUI treu aquesta notícia a tota portada el dia en què comença el debat d’investidura al Parlament. Podria semblar que ho fan per crear mala maror al voltant de la formació del nou govern d’Entesa Nacional pel Progrés.
Ara no us feu les víctimes d’un boicot que un destacat nacionalista va provocar. Malauradament, no calien les tonteries d’en Carod-hijo-de-guardia-civil perquè es produís el boicot perquè d’indesitjables n’hi ha a tot arreu, però amb allò de les olimpiades a Madrid l’ha va dir ben grossa. Si us plau, deixeu de plorar, que aquest discurs ja cansa. L’excusa barata de "no ens consideren espanyols" i les frases recurrents, com per exemple "si no hem de fer res, nosaltres, a Espanya, perquè no ens volen" demostren manca de racionalitat, manca de maduressa política i fins i tot personal. Qui collons t’ha de dir qui ets o no ets? De debó fas cas del que diu el Losantos? N’hi ha que no fotem cas del que diuen idiotes com el superdirector d’El Punt, quan diu que els electors de Ciutadans som uns "inadaptats". No deixaré de ser el que sóc i de dir el que penso perquè un idiota començi a expedir carnets de catalanitat ja què li donaria la raó. Si no vols ser espanyol no ho siguis, però aquests raonaments són per nens de primària. Però, vejam, tot té la seva correlació amb la següent deducció: "…els espanyols (sic) ens diuen que no som bons espanyols… doncs ara nosaltres direm qui és o no és bon català". I, és clar, no és bon català (té mentalitat forana, oi senyor Meroño?) Montilla perquè signa en castellà a Montserrat; no és bon català (no té compromís nacional, oi senyor Meroño) l’empresari del cava que adreça el seu producte al mercat espanyol…
Tots estrangers a una Catalunya amb el lema "internacionalitzar-se o morir!". Jo afegeixo: ¡Y que viva la Revolución! (sic). Això cada dia és més ridícul.
Salut!