El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
26 de març de 2008
25 comentaris
No fuig el temps, sinó que em ve a l’encontre
No, no fuig el temps
sinó que em ve a l’encontre.
Cada matí me’l trobo,
fonedís,
com un glaçó.
La resta es a compte de mi.
Del que jo en faci d’ell
no en té cap responsabilitat.
Ell es dóna tot,
gentil amant.
Saber-me com l’aigua de la mar, que rep la pluja i després l’allibera. Assaboreixo el meu glaçó cada dia amb més consciència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Del que jo en faci d’ell
no en té cap responsabilitat
Això m’ho apunto.
I tant que ens aglapeix.
I fas bé d’assaborir el glaçó, no hi ha res pus. La vida, al meu entendre, només és allò que hem viscut.
La mortalla no té butxaques, només t’endus allò que has estimat, allò que has desitjat, allò intensament viscut.
Mil petons.
M’agrada molt el que escrius. I avui, aquest glaçó tan encertat per explicar el pas del temps. A mi m’agrada aprofitar el temps al màxim i viure tot el que pugui. Ara com dius tu cal assaborir el nostre glaçó cada dia !!!!
Sort !!!
Segurament, a mesura que ens fem grans i anem coneixent millor aquest gentil amant que és el temps, assaborim millor el nostre glaçó. O, si més no, en tenim consciència i ho intentem.
Estic convençut que tens tota la raó: el temps ja no l’hem de medir en longitud, és en densitat que ho hem de fer quan, com tu cada dia, assaborim aquest glaçó que es fon en nosaltres. Al capdavall som el temps que siguem capaços de viure conscientment. Salut!
Després d’haver llegit aixó, he respirat fondo i em sento més lleuger.
Amants del temps.
tenim amb aquest amant gentil i generós que ve cada matí i se’ns lliura…com només ho fa un amant.
Gràcies, Victòria
El temps es com el petons en català, que no es donen, es fan”just in time”. El teu temps no fuig però tampoc et ve a trobar si no el crides, si no tens res per omplir-lo. El nostre temps el pastem per farcir-lo d’alguna cosa. Cada dia, cada matí hi és, però es fa fonedís com el taxi que afluixa la marxa i passa de llarg si no el crides.
Einstein ja va comparar el vector espai-temps com un globus que s’infla i es crea a sí mateix a mesura que s’expandeix.
Tu, però, ho saps explicar mes poèticament.
El control del temps és essencial i tu, a més, hi poses sentiment: la quadratura del cercle.
Vivamus atque amemus, mea Victoria.
(Ho he de reconéixer amb humilitat: escric els meus versos, els tallo, amb un ganivet sense esmolar. Els teus poemes, delicia delicada, t’acaricien com ho fa l’aigua sobre la molsa.)
Gentil amant a qui estimem.