El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
IDENTITAT
Una ombra ,
no exactament igual
que aquesta d’ara,
dibuixarà demà
secrets inabastables,
amagats al cor del sol
i de les coses,
apressada al meu pit,
confegint en mi,
a tall d’esguard,
una entitat variable,
no exactament igual
que aquesta d’ara,
però coneguda,
que portarà el meu nom
… i potser el vostre.
Què és allò que fa que sapiguem qui som?
Quin és el tret que, sens cap dubte, ens fa cada matí no perdre’ns al laberint de contingències que ens envolten?
M’ho podeu dir, blocaires?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquestes i altres coses que fan més segur, i digne de ser fressat, l’itinerari -a voltes sinuós- de la vida.
I felicitats pel poema! Dels que t’he llegit, potser és el que m’agrada més.
Bona nit… i per molts matins.
Si és un dubte no te’n sabria treure, si és un repte no l’he guanyat encara, si és una reflexió me la faig cada dia, ja ho veus.
Mai no acabat del tot fins que tothom ens oblida.
Un trencaclosques de peces canviants.
Un polidre de cares irregulars que intenta encaixar amb els altres.
Qui ets tu?
Qui són ells?
Qui som tots plegats?
D’on venim?
On anem?
Què hi fem aquí?
Quin sentit té la nostra vida? Si es que en té algun.
VULL SABER!!!
VOLEM SABER!!!
Les religions venen respostes a bon preu.
L’única cosa que et demanen es la teva ànima.
La teva voluntat.
Ells decidiran per tu.
Una petita espurna de llum en un recó de l’univers ple d’espurnes.
-Ei!… Què hi ha algú? -et diuen, tot fent-te l’ullet.
I no saps si riure o plorar…
Arribo tard a la sàvia reflexió que has proposat. Però no em puc estar de participar-hi. Encara que no vegis el comentari. Sovint parlem amb gent amiga sense que ella hi sigui. "Què és allò que fa que sapiguem qui som", preguntes. Jo en daria una resposta: l’existència de l’altri.( En un començament ens assenyalavem amb el dit, colpejant-nos probablement el pit i separavem la ma del nostre cos per a reconèixer l’altri, el diferent de nosaltres. Després crearem la paraula "jo", que no pot tenir plural ni pot aplicar-se a d’altra persona que no sigui "jo"). I preguntes com no perdre’ns : estimant-nos tal com som (jo m’he estimat des de molt petita, des de sempre -els meus pares ho feren possible- per això ara m’estimo tant, massa potser?, és un risc…). Bona tarda, sàvia Victòria.