El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
FRÀGILS I SALADES
Fràgils i salades,
les cabelleres de les algues
pentinen blancs miracles
a les roques aspres.
El sol vesteix el rastre
d’ombres blaves,
que els corbs marins escampen,
batent les ales.
L’aigua llepa, incansable,
els braços de la platja.
Les seves lleus petjades
escriuen esperances.
L’esperit s’asserena i compren el misteri de l’aigua. Les imatges del món i de les coses netegen els neguits i omplen d’espurnes d’esperança l’horabaixa. Us pot semblar que són només imatges poètiques, però no, són realitats. Allí estan, vora el mar, al passeig del Molinar, les roques i el roquissar, entapissats d’algues, xopes d’aigua, que al tènue sol de l’hivern, han tornat blanques, com una cabellera. Allí sovintejant els corbs marins, es dibuixen les petites platges amb les seves petjades . Allí les ombres de les ales que alcen el vol són blaves. Hi ha una sentor de mar arreu. L’amic Biel F.en pot donar fe, que hi viu a prop i me’l trobo.
Imatge: M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La imatge no es veu gaire bé. El què ens expliques, sí.
Aquesta n’és una. L’altre és el moment aquell en què atrapes la idea que això es tracti només d’imatges poètiques en contraposició a realitats.
Pot ser una tercera; la trobada.
Salutacions.
Avui horabaixa he
anat fins el Molinar, a veure les algues, el sol, la mar, els que passetjaven amb les mans dins les butxaques. I sí, la majoria de les cabelleres de les algues eren blanques. Algunes, però, ereen verdes. Hauria d’haver duit la càmera per a retratar els canvis de coloració de la mar, del blau marí al blau cel (en el moment de la posta de sol). La mar sempre hi és.
només amb la paraula és poesia. I tu ens la tradueixes. Bon cap de setmana . Què t’han dut els Reis?, felicitat i mots màgics desitjo.Fins aviat! Carme-Laura.