El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
M’han inundat, avui,
en un esclat de groc,
els llimoners
i les mimoses.
Potser hi eren ahir,
però ha estat avui
que els he copsat.
Els llimoners i les mimoses
i uns ulls marrons,
fidels,
de gos llop,
tristos,
negats de solitud,
que s’han fet immortals.
Groc i marró
em gronxen l’ànima.
Tretze cordes d’un llaüt
em lliguen a l’esperança.
Els camins dels colors et porten records de vida irrepetibles i relligats com un gotim de raïm.. El ramell de flors grogues, com pelfes, irresistiblement formoses, en mig de les minúscules fulles verdes i en desmai, ens eixample. Immediatament ens transformen i ens canvia l’humor. La música, un ca que et mira i, al fons del seu esguard, hi veus els ulls d’un amic que t’és bo…Benaurats els colors de les coses, les mimoses i els ulls marrons.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dels llimoners, de les mimoses, del cel, dels niguls, …. també de les cuques de processionària? (:-))))