Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Estimat cunyat,

No crec que sigui el tempo, no és pas el grau de velocitat el que
encalla els convergents, el que us passa és que no us trobeu còmodes
amb la partitura.

No t’enganyis Albert, CiU no té el coratge necessari per encarar el
repte que us hem plantejat el  milió i mig de persones que el dia 10 vam
cridar independència.

Necessitem homes valents i dones valentes perquè es posin al capdavant i
sense complexos portin a la nostra dissortada pàtria a ser un estat
lliure.
A l’Uriel no el conec, però confio plenament en l’Alfons López Tena i
també confio en Jan Laporta, ambdos tenen les qualitats i capacitats
que fan falta per aquesta empresa tan difícil.

De veritat et creus això tan gastat dels terminis que diu en Puig? Et
penses que en Mas i en Duran (quan acabi d’esmorzar) tenen algun altre
interès que no sigui ‘refer ponts entre Espanya i Catalunya’?

És penós això de que els convergents no us baralleu per saber quan
‘fareu el salt cap a posicions més fermes’; això només vol dir que ningú es
vol moure! Tothom quiet que sembla que cauran 68 diputats oi?
Com diu aquell “quin patacassu” que rebreu.

Veig que pateixes per la ‘poca’ preparació que tindran (o tindrem;) els
diputats de Solidaritat Catalana… creu-me, no hi ha el llistó gaire
alt al parlament actual eh!
Jo en conec més d’una i més de dues que passarien la mà per la cara a qualsevol dels diputats vostres.

I quin mal hi ha que en Laporta respongui a en Partal dient que si
hi ha una majoria de diputats suficient el mes de gener ja podríem ser
independents?

‘La independència no es demana, és proclama i es defensa’, llavors
vindrà la tasca laboriosa i apassionant de construir l’estat, el nostre
estat, el millor estat d’Europa, el que haurà nascut des de la base més
democràtica i il·lusionada, el que acollirà els que són del nord i del
sud, el més generós, el més noble i el més valent.

Aleshores, tal com diu el meu cunyat Ramon, totes les cobles de Catalunya
entonaran a l’uníson la sardana ‘Somni’ i arreu sabran que ja som lliures,
que hem vençut la por, que mai més ens podran ofegar amb el poder
esclafador d’un estat repressiu i reprimit, empobrit per la pròpia
mesquinesa, buit i tronat.

I jo miraré el cel i somriuré a aquells que m’han precedit perquè ells
van mantenir la força de la nostra nació tot llaurant la terra i segant
el blat, treballant a bosc i fent piles de carbó, perdent les collites
per culpa de les pedregades i tornant a sembrar sense defallir, amb la
tenacitat que només la gent autèntica té.

Senyors Mas, Montilla
i tots els que els aneu al darrere, us dic una cosa: encara que ho
intenteu per tots els mitjans, no aconseguireu abaratir-nos el somni.
Som massa persones que hi creiem i som massa a prop d’aconseguir-ho.

Una abraçada.
*Carme