Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
24 d'octubre de 2009
Sense categoria
1 comentari
Extret del BGS: “La Gran Coalició” ___ EA 1425
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per salvar el país no queda més
solució que fer foc nou per assolir la independència i fer net tot el
sistema. Cal entrar al Parlament de Catalunya amb la força de la
victòria electoral i obligar a què tot això canviï. I això em porta al
tema reiteratiu, les eleccions nacionals del proper any.
És evident que el proper Parlament
tindrà nous actors. Dos grups, que tenen partit instrumental
constituït, han dit o deixat entreveure les seves intencions de
presentar-se a les properes eleccions. Això és bo, però no ho és el fet
que tot l’independentisme que vol regenerar la política no ho faci de
forma unitària. Ja sabeu que aquesta és ara és la meva obsessió. Crec
que no fer-ho seria un error.
Opinions, imagino que prou
autoritzades, diuen que Reagrupament podria treure 10 diputats o fins i
tot 14. No deixaria de ser un èxit partint d’on parteixen. Un mèrit i
una gran feina, però m’agrada recordar que el cel està empedrat de
bones intencions. Catalunya està en crisi, cada dia anem pitjor, és
l’hora de canviar les coses amb urgència, ara i no al 2014. Entrar al
Parlament amb una xifra com aquesta pot considerar-se un èxit pels que
saben l’esforç que han fet, però si res no canvia seria un rotund
fracàs per Catalunya. Si l’objectiu és ser-hi, èxit, si l’objectiu és
ser determinant al Parlament, fracàs. I francament, crec que si volem
que les coses canviïn al 2014 és un pas, si volem que canviïn ara, no.
S’han d’obtenir mols més diputats i això només serà possible si hi ha
una gran candidatura unitària una Gran Coalició, ja he escrit molt sobre el tema, m’hi he fet pesat, fins i tot vaig fer fa un mes un article amb aquest nom, ara donaré un pas més.
Proposo formalment la seva
constitució. La setmana vinent farem els passos necessaris per unir
grups i persones en una candidatura unitària. Us convido a tots,
persones i grups a sumar-vos. No podem deixar passar gaires dies més.
També anuncio que no faig cap qüestió de noms, no seré jo qui
discuteixi el meu nom en una llista, no hi tinc el més mínim interès,
però si lluitaré tant com calgui per tal que estiguin altres persones,
reconegudes, i per aconseguir tots els suports possibles a aquesta
llista.
Sumeu-vos. Si sumem, guanyem!”
“
Josep Maria Sala diu:Octubre 24, 2009 a les 3:26 pm
Si
el Sr. Josep Castany,director general de Catalunya Acció, ha llegit
l’article d’avui del Sr. Enric Canela i els comentaris que s`han
escrit, ens podria explicar, als lectors del “blocgran”, com faria la
llista única de la Gran Coalició ?
Octubre 24, 2009 a les 9:35 pm
Sr.
Josep Maria Sala (57), llegeixo amb atenció els articles del Sr. Canela
i sobretot m’interessen molt els comentaris que generen.
En relació a la seva pregunta li puc dir que tenim pensades tres formes
de configurar la llista de la coalició, dues de les quals penso que
plaurien molt a la direcció de Reagrupament i es podrien plantejar als
seus associats, però penso que seria un error per part nostra introduir
en aquests moments el debat de com ha de ser o construir-se aquesta
llista de la coalició, senzillament perquè és imprescindible que
prèviament hi hagi d’altres debats (per exemple com ha de ser la
coalició) i hi hagi voluntat de fer la coalició que ara per ara no hi
és per part de la direcció de Reagrupament (i estan en el seu dret de
considerar que no cal cap coalició).
.
La idea de la coalició, del trident, de l’equivalent de la la Gran
Companyia Catalana a nivell electoral, fa temps que la tenim elaborada
dins de l’estratègia de Catalunya Acció, fins i tot abans de que en
Carretero es presentés a la direcció d’Esquerra. Aquesta idea de la
Gran Companyia respon a una anàlisi d’on són les grans bosses de
votants independentistes, què demanen aquest perfil de votants i com es
fa per a fer entrar la independència de forma victoriosa al Parlament
del Principat a les properes eleccions del 2010.
En aquesta estratègia electoral el Sr. Carretero hi ha figurat des del
primer dia, d’aquí la nostra “desesperació” al veure que no hi havia
manera de que abandonés Esquerra ni que cregués en les possibilitats
d’una alternativa electoral nova. Bé, el cas és que decidim presentar
Força Catalunya el dia 16 d’abril del 2009 a Barcelona, i el Sr.
Carretero abandona Esquerra al cap d’un parell de setmanes. Objectiu
aconseguit. A partir d’aquí es comença a conformar el projecte de
Reagrupament com a nova proposta electoral. Ja tenim una altra
Companyia caminant, i al dia d’avui, la més nombrosa. La llàstima, com
ja vaig informar en un post anterior en aquest mateix blog, és que fins
al dia d’avui no haguem pogut parlar amb el Sr. Carretero i el seu
equip per a contrastar punts de vista i estratègies.
.
Una llista electoral respon a una tàctica electoral (una coalició per
exemple), i una tàctica electoral respon a una estratègia electoral, en
aquest cas com fer entrar la independència al Parlament del Principat
mostrant la màxima unitat, la màxima transversalitat i les màximes
possibilitats de victòria. I això sempre ho aconseguirà millor un
exèrcit que no una companyia sola per més nombrosa que sigui. Tot
procés d’independència es mou a partir de dues forces motores i una
d’elles és la força institucional, la del Parlament. Si fem una anàlisi
(que aquí no puc desenvolupar) sobre les bosses de votants
independentistes i el seu perfil, de la nostra competència a l’hora
d’obtenir el vot (abstenció, convergència i esquerra bàsicament) i dels
nostres enemics que difamaran tot el que podran sobre la nova
alternativa electoral, entendrà fàcilment la potència electoral que
suposa projectar a l’electorat el trident format per Joan Carretero,
Santiago Espot i Enric Canela. Entendrà com aquestes tres almiralls i
l’actiu polític que representen ens poden portar a la victòria. I si fa
un anàlisi individual de les fortaleses i debilitats com a candidat de
cadascun d’ells entendrà com de bé es complementen. Una cosa és quins
candidats presentes a l’electorat i per què, una altra cosa és com
conformes la llista, i una altra cosa és qui dóna suport (persones,
associacions, periodistes, empresaris, etc.) des d’un punt de vista
públic.
.
La primera dificultat que tenim per a poder construir aquesta coalició
és poder parlar amb la direcció de Reagrupament per, com a mínim,
poder-los exposar la potència electoral d’aquesta coalició. No es
preocupi que ja hi ha molta gent treballant en aquesta línia.
.
Independentment del punt anterior, jo li proposo que debatin de com
hauria de ser aquesta coalició. Des de Catalunya Acció proposem una
coalició per un dia (per al dia de la batalla, el dia de les eleccions)
i a partir de l’endemà quan els diputats (de la llista que cal
conformar) estiguin al Parlament que tinguin llibertat de vot total.
Pesem que aquesta combinació té molts avantatges.
.
COALICIÓ PER UN DIA + LLIBERTAT DE VOT DELS DIPUTATS. Pensi-ho.
Atentament,
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Octubre 24, 2009 a les 9:49 pm
Josep Castany, 77,
No vull llançar “floretes” perquè després no diguin que sóc de CA. Però
em sembla molt bé la intervenció, per posar les coses allà on han de
ser.
Aquí, al BGS mateix, vaig posar un enllaç del Facebook d’un grup que
exigeix precisament aquest trident Carretero-Canela-Espot i que torno a
anunciar: http://www.facebook.com/group.php?gid=77349763137
Llanço una pregunta: com és que no s’hi afegeix gent de Reagrupament,
si més no gent coneguda? És cert que hi ha un parell d’amics que són de
Rcat, però el gruix no ho és. Què passa dins de Rcat que no volen saber
res de coalicions? I després el censor Bargalló encara té la barra de
dir que l’Espot hauria d’haver entrat a Rcat des del principi i ara
seria dels primers a les llistes… Quanta MENTIDA que corre dins de
Reagrupament!
Els qui emboliquen la troca a Rcat haurien de PLEGAR.
Octubre 24, 2009 a les 10:09 pm
Gràcies senyor Castany per a la seva valuosa aportació.
Ja fa dies, vaig intentar palesar que una cosa és sumar al número, més
quantitat a la quantitat, i una altre sumar qualitat a la qualitat, i
aquí La Gran Coalició, aquesta em semblava una idea senzilla per
palesar les avantatges de La Coalició, però res…
Tanmateix la realitat és tossuda i si podem comptar amb vostès amés
del senyor Canela ho haurem d’aconsseguir, entre tots convencerem a la
cúpula reagrupada.
Visca La Gran Coalició, endavant les atxes.!!!!