El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Els petits plaers de ma vida: Passejar vora la mar entre dos foscants
La mar ha dut fins a la platja andròmines i algues, desiguals, i ànimes ovals de sèpia, amb el cor blanc, que nodriràn de cal ocells engabiats. Els rizomes, rodons com bitlles, amb tacte de palla, s’acaramullen amb les canyes i els còdols.
Les onades han omplert de verdet les roques i han construït esglaons foscos amb les algues per desar-hi aromes de desig consumat.
Les savines ja brosten amb coratge i el camp és ple de margalides i de malves, el pi ver escampa flaires de vida, resistent a les ventades. Flors humils, minúscules, sorgeixen pertot, grogues, blanques, blaves, roges, liles…
El sol es pon d’una manera, avui, discreta i bella. Escampa una munió de llum irisada des de la màgica taronja sucosa que s’amaga, molt lentament, rera el cobricel feble dels núvols. Després es dissol en boires grogues i rosades i s’estén fins l’hora dels perfils nítids, talment ombres d’un film en blanc i negre.
S’encenen els llums de la ciutat. Arriba reposadament la nit. La lluna té una rialla lluminosa, revoltada de llet opaca als llavis, com una jove núvia que espera, ungida per l’amat, trobar la plenitud.
El cel és blau cobalt encara molta estona més. Els núvols blancs s’hi endevinen fins molt tard.
P.S.: He volgut utilitzar la forma “Entre dos foscants”, tot agraïnt la tasca del rodamots d’avui.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veritablement saps molt bé com utilitzar la paraula del rodamots d’ahir ‘ entre dos foscants’. M’imagino que mentres passejaves vora la mar i en veure la llum, hauràs pensat immediatament en aquesta paraula.
Els teus “petits plaers de ma vida” tenen la gran virtut de fer-nos més amables les els dies. Gràcies per compartir-los amb nosaltres.
Mire la fotografia i vaig llegint el teu text. I m’ompli de goig trobar més matisos a les teues paraules que a la imatge.
Si poguéssim viure només d’aquesta contemplació…
No podem viure només d’aquesta contemplació però aquesta contemplació ens ajuda a viure.
Admiro com poses les paraules una al costa de l’altra, com una teranyina vas filant el moment, senzill i ple d’emoció, bona nit.