El món camina entre les flors,
com un insecte.
Dibuixa cercles,
com úters, habitats per misteris.
El xiscle d’un ocell és la certesa
i el dia nou.
Les mirades fan tangents
al caire somort dels passadissos.
Quan no es troben ,
esdevenen llances.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!