El pèndol de petites oscil·lacions

“Qualsevol nit pot sortir el sol”, és això l’esperança, la tossuda creença en “Ítaques” i somnis, un “vaig i vinc”, un esperar veure’ns a Folegandros, la força de l’amistat, la certesa d’un “país petit” i poder “aprendre”. Un bell desig i un goig: Que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences.

Tot agraint als blocaires que m’heu convidat a jugar amb vosaltres i als esperits juganers que heu recordat la infantesa, com jo mateixa

La meva tria ha estat en Lluís Llach, perquè sovint hi he trobat les paraules que em mancàvem per posar llum o per continuar. Al text hi trobareu el qüestionari degudament complimentat…

1.- Ets home o dona? Com un arbre nu.

Com un arbre nu /  com dibuix fet al vent / com un arbre nu .

2.- Descriu-te: Som el món sencer i també el no-res.  Embruix de lluna. Valset innocent

3.- Que senten les persones sobre tu? Les que m’estimen: Tens les mans, tens el cor / Tendresa

ah! si no fos per la tendresa / que espera / la tendresa / que exalta / la tendresa que estima quan fa por la solitud.

4.- Descriu la teva anterior relació: Som afectada de la mateixa raresa que na Carme Laura i en jotajotai, és a dir la meva relació és la de sempre. Per fer un llarg viatge he volgut el mateix company i el mateix equipatge ( saber on son les coses importants i que totes hi càpiguen a la meva maleta ), la mateixa mà que em dona pau i em diu la veritat, onsevulla. Aquesta mena de tresor et ve o no et ve, però quan et ve no te’l pots perdre, ho has de saber. Això és el que jo sento i em sé estimada amb la mateixa certesa.

5.- Descriu la teva actual relació sentimental: Dóna’m la mà / per fer camí cap el gran llac dels somnis/ Dóna’m el cor / per compartir / projectes i esperances / tot està per fer / tot és possible. 

Jo hi sóc només si tu hi vols ser-hi.

Junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts,

Has omplert tan sovint la buidor dels meus mots

i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.

Per tot això i coses que t’amago

em caldria agraïr-te tan temps que fa que t’estimo.

6.- On voldries ser ara ? Vinyes verdes,  vora el mar ( sempre la mar )

Una finestra al mar, petita i blanca

que ens obligui a somiar.

7.- Com ets respecte a l’amor? Aprendre

Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba,

que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un nou esforç pel nou demà,

aprendre a estimar la vida, quan la vida fa mal.

Que em deixaria prendre per un tros del teu cos?

Vull estimar el teu cos fins el mai, fins cansar-me,

fer de la teva pell corriols i estimballs

Per a l’amor és la pell la gran estesa, ella és la qui sap amb tota certesa el que cal saber i escriu l’itinerari de l’encontre i ens fa sonar la música interior.

8.- Com és la teva vida? Vaig i vinc, com pertoca a un pèndol de petites oscil·lacions

9.- Què demanaries si tinguessis un sol desig? M’és molt difícil tenir un sol desig.

Ens veurem a Folegandros.

Vull somniar el demà .

Vull compartir el reco dels anys que tinc davant meu

amb gent de pau, vora el mar,

perquè em gronxi tots els somnis

i em mantingui sempre el cor viu.

10.- Acomiada’t: Un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg!

Res no tinc per dir que no m’ho diguis tu ( i vosaltres, blocaires )

i així tot el que et dic tens sabut!  ( d’altra manera no ens entendríem )

Molt cordialment.

He retrobat arrels de mi mateixa en el joc. No és gens banal. Mallorca es ca meva. Hi tinc l’home, els fills i bons amics, però l’olor de les llambordes i el port de Barcelona, el baobab de la Universitat, on m’asseia, les corredisses davant els grisos, el Palau de la Música, els amics d’infantesa i jovenesa  (que hi són , però em perdo el seu tacte freqüent), tot plegat, ha estat un paisatge desat al rebost de la memòria, que ara em torna, com em torna en Llach.

A la fi m’heu fet plorar, companys, i no ho volia. He obert les portes interiors i ha sortida vida a glopades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!