Els soldats catalans que embarcaven cap al Marroc ho feien amb un “detente-bala”, l’escapulari del Sagrat Cor que segons les gents pietoses o supersticioses deslliurarien de la mort aquell que el dugués; també el duien els soldats franquistes i fins i tot els destacaments moros durant la guerra civil.
La història es repeteix, malgrat la molta informació i més gran educació la credulitat de les gents no disminueix. La comunitat budista instal·lada al Garraf, per encàrrec (ha dit la notícia) de la Direcció General de Trànsit espanyola ha dissenyat el “casc-mantra”, el casc que tot motorista budista o no, crèdul o supersticiós ha de comprar o d’aconseguir que li regalin; el casc evitarà potser no només que en una caiguda el cap del conductor no es trossegi sinó que farà que la conducció sigui una activitat vital benèfica, amb vibracions sedatives, pensaments de bondat i serenor.
La propaganda no ho diu, però caldria pensar que en cas d’un impensable accident tràgic amb resultat de mort, el portador del casc-mantra podria morir en pau. Com els soldats que perderen la vida a la guerra i ho feren si duien l’escapulari “detente, bala” amb el camí obert cap al paradís.
Sembla ser que el mateix Director General de Trànsit espanyol, Sr. Navarro, féu l’encàrrec al lama Jamyang Tashi. Fa uns pocs dies el lama dugué a Navarro el casc homologat, pintat amb els colors budistes safrà i vermell i amb mantra incorporat al seu interior.
Ella es pregunta què hagués passat si un Director General de Trànsit del PP o del PSOE hagués encarregat el disseny d’un casc amb l’escapulari amb una invocació a Sant Cristòfol, per exemple, a una comunitat catòlica o bé l’hagués promocionat… La riota hagués estat general, la reclamació de laïcitat absoluta i les acusacions de tracte de favor reiterades.
Però el Govern de Rodríguez Z. tot s’ho permet, fins i tot fer el ridícul… La fotografia del Sr. Navarro ensenyant el casc és estrafolària i l’explicació que l’acompanyava sobre els beneficis del casc-mantra un escàndol: “les accions del motorista que portin el casc deixaran de ser mecàniques per a ser transcendents”(sic).
Ella, que no és motorista, decideix comprar un casc-mantra i dur-lo per anar per casa, com la gorra de cop dels nins d’abans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sembla que us hagiu posat d’acord el totxanes i tu per invocar els escapularis amb el Sagrat Cor i l’efigie de sant Cristófol.
…….segons les gents pietoses o superticioses DESLLIURARIEN de la mort
aquells que el dugués……….
S’ha inventat moltes coses per conjurar els perills, però soc molt escèptic amb tot això. Quan vaig en moto porto un casc integral (a l’estiu fa molta calor) o “jet” (mes ventilat) i el vestit i calçat amb proteccions si pot ser. És incómode.
Si en comptes del casc-mantra fos un cinturò-mantra i tingues protecció garantida no m’hi pensaria, per que és un plaer sentir el vent a tot el cos anant en moto, podria anar en…. o quasi.
“com la gorra de cop dels nins d’abans”.
Benvolguda Carme. La cultura étnica del poble de Bellvei encara és present. L’artesania lluita per no desaparèixer com d’altres. Ens trobareu a la fira del cistell de Salt, el primer cap de setmana d’octubre al Barri Vell, igual que hem estat a Pinell de Brai al juny i a Mas de Barberans aquest cap de setmana. Gràcies per recordar aquest enginy tan nostre. Cerqueu “gorres de cop” i ens trobareu per internet.