El pèndol de petites oscil·lacions

Quasi 18 mesos de bloc. He fet 200 posts, amb petites oscil.lacions de temps i temperatura , amb algun sotrac i qualque instant sublim, teixint la trunyella dels dies, amics, opinions, descobriments, país. Més de 30.000 visites, 1200 comentaris, diàlegs, polèmiques, jocs, i la passió d’escriure, molt o poc, constatar instants, recordar moments, compartir sentiments. Més de 30 enllaços als quals visito amb assiduïtat i aprenc un munt de tots i m’informo ( que no es fàcil, de vegades amb tanta d’allau informativa i de renou)

Vull agrair cada dia, cada post vostre, cada post meu – que, si no tinguera el bloc, no hagués escrit- cada comentari que us he pogut fer, cada comentari que m’heu contestat, cada comentari sempre estimulant que m’heu fet.

Vull agrair també, perquè no vaig poder fer-ho quan tocava, per diverses circumstàncies, la menció que me varen atorgar, com a Bloc Solidari, dos blocaires que considero amics. Ambdues em reponsabilitzen i m’encoratgen:

El dia 10 de gener, en Joan Carles Ortega, d’Anotacions Rizomàtiques, em va fer una distinció emocionant : A El pèndol de petites oscil·lacions, per les nostres trajectòries paral·leles i perquè amb el seu alè poètic restaura l’encant del món,  http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/77608  Ja m’agradaria arribar a contribuir a aquesta restauració que ell m’atribueix, però, en tot cas, m’abelleix sentir que ho puc fer, de vegades.

Na Carme-Laura, de Coc Ràpid, el dia 21 de gener, em va mencionar, amb paraules que me transmeten el seu afecte – un dels més grans tresors que he  trobat a can Vilaweb –  i m’esperonen a  superar-me: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/78574
Deia  així:
“Em resulta ben difícil fer una elecció entre els blocs que em plauen, admiro, estimo i m’alimenten. Són molts els que formen part de la meva particular catenària solidària, uns pel seu valor literari, per l’anàlisi dels fets polítics i socials, per l’originalitat, la imaginació, l’humor i espontaneïtat, per la lleialtat nacional, per la seva intel·ligència, pedagogia i saviesa i també saborosa ingenuïtat.

De tants i tan estimats en nominaré un tan sols com a bloc solidari.
Un bloc que respira sensibilitat, atemporal, sovint diari íntim en què descriu el paisatge familiar, el jardí, la serralada, el mar, ben escrit, amb il·lustracions tendres o d’impactant duresa que complementen o prologuen l’escrit.
Per un rar i indefinible pàlpit atrau i abraça voluntats, fidelitza i construeix amb la paraula càlida vinculacions afectives.

Un bloc solidari, soldat amb la resta de blocaires, amb la terra i el mar, la llengua, la cultura, amb la pobresa i la necessitat. És el bloc de na Victòria, el que batega solidari amb el nom El pèndol de petites oscil·lacions“.

Mencionar alguns altres blocaires, que no hagin estat nomenats encara, com a bloc solidari, és una part de les obligacions que adquireixes quan t’anomenen. Na Carme Laura, en Joan Carles i na Roser Giner, a qui nomenaria de gust, ja han estat nomenats i no els puc repetir.
Els blocs que jo nomeno, doncs, com a Bloc solidari, continuant la catenària, són els cinc següents:

Industries i caminars, de na Sívia Martínez, per la seva tasca de defensa i lluita per totes aquelles causes que ella creu justes amb fortalesa i constància admirables.

Marcus per la seva incansable tasca de docència i informació, un pou de dades i actualitzacions molt útils. Fa una feïnada.

Temps d’incertesa, d’en Borinotus, perquè no vull que afluixi. La seva honestedat i capacitat d’estimació són extraordinàries, fa de bon estar al seu jardí, on sempre s’obren interrogants d’interés. Ens cal la seva mirada.

Oi?El bloc de n’Oriol Izquierdo, perquè ens ho ha donat tot, la saviesa, el dol, la reflexió, totes aquestes coses són difícils de compartir des d’on ell ho fa , la més estricta honestedat i lucidesa.

En Josep Blesa, perquè a més de compartir la seva disciplina, la arquitectura, fent-la entenedora, dóna una mà a tots els blocaires que comencen i compagina el rigor amb el sarcasme més hilarant.

( Als meus enllaços podeu trobar el camí a tots els blocs que menciono. Ara mateix no me’n surto de fer venir l’enllaç a lloc ) 

Ha estat una alegria poder formar part del recull de 100 posts que publicarà Coetània edicions.

I molt especialment vull agrair l’amistat, profunda en ocasions, que sorprenentment he anat conreant amb: Joan Alcaraz: A la brasa i al caliu; Joan Carles Berenguer: Anotacions Rizomàtiques; Josep Selva: Cafè en gra; Roser Giner: Chào ông Viêt Nam; Carme-Laura Gil: Coc Ràpid, Ricard Garcia: Cupressus sempervivens; Jordi S.: Eivissa.0; Joan Grau: El cop d’ull, Marieta F.: El meu país d’Itàlia; Jaume Caldentey: Estones; Josep Blesa Morante, David: Laetus in praesens; fferrer : L’espectador invisible; Xesca Ensenyat: L’Hidroavió apagafocs; Enric Marco: Pols d’estels, M. Jesús: Poti-Poti; Borinotus: Temps d’incertesa ( com tots); Antoni: Vedrapitiús ( des de Formentera). Us he citat per ordre d’aparició als meus enllaços.

A tots enhorabona perquè resistim, fem camí, fem país, construim opinions, gaudim de la paraula i les emocions, ho passem bé.

Una besada, una aferrada, una arbre-çada, una besa-dona, un alè càlid, una llàgrima, un cafetó, una paraula de conhort, una oscil·lació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!