Vicent Luna i Sirera

Aquestes noves aportacions policials han vingut a donar la raó a l’instructor José Flors. En el seu informe ja constatava  irregularitats en el finançament del PP i el jutge De la Rúa, com hem dit, no el va tindre en compte.

            Diuen que qui troba un bon padrí, ja ha corregut mig camí. I efectivament, així  ocorre la majoria de les vegades. El president Camps, i concretament en el cas Gürtel que tots sabem que estava imputat , tingué la sort ( sort?) de comptar al seu costat amb un padrí que té molt de poder. Ens referim, ni més ni menys que al president del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV).

             El jutge Juan Luís de la Rúa, que en certa ocasió va dir respecte de Francisco Camps que “ era més que un amic i que caldria buscar en el diccionari la paraula que definira aquesta lleialtat, íntima i sentida col·laboració”, va ometre i separar de la causa, malgrat les proves contundents de l’auto de l’instructor José Flors, l’informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals. Els esmentats informes policials aportaven proves sobre el presumpte finançament il·legal del PP però De la Rúa els va retornar a Madrid sense tenir-los en consideració. El resultat final ja el coneixem, el president Camps se’n va eixir amb la seua i no passà absolutament res.

            Ara bé, quan tot semblava que estava tancat, darrerament la Unitat contra la delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la polia ha aportat noves dades que destapen una xarxa de finançament il·legal dels populars, mitjançant empreses lligades a Gürter, així com pagaments del partit a Orange Market en diners negres. Aquestes noves aportacions policials han vingut a donar la raó a l’instructor José Flors. En el seu informe ja constatava  irregularitats en el finançament del PP i el jutge De la Rúa, com hem dit, no el va tindre en compte.

            Va ser una negligència professional? El jutge era conscient que amb aquesta omissió beneficiava el president Camps? El grup d’Iniciativa del Poble Valencià a les Corts valencianes ho té molt clar. La seua diputada Mònica Oltra “sospita”que el jutge el que va pretendre fou “treure” l’informe policial de l’auto d’arxiu perquè el document no arribara al Suprem, i així no el puguen tenir en compte en analitzar els recursos. Els dos portaveus d’Iniciativa han presentat davant la Fiscalia General de l’Estat una denúncia per prevaricació contra De la Rúa. L’escrit ve a dir que el president del TSJPV hauria pogut incórrer en el delicte tipificat en l’article 446.3 del Codi Penal, és a dir emetre una sentència o resolució injusta, “sent sabedor de la seua injustícia”.

            Els ciutadans i ciutadanes, que pels mitjans de comunicació seguim més o menys els estira i arronsa de la política valenciana i estatal, així com les seues misèries,  davant d’una iniciativa tant agosarada com la de recusar tot un president del TSJPV no podem més que aplaudir i donar suport. Segurament haguera estat més efectiu si l’esmentat recurs l’hagueren posat tots els partits de l’oposició, PSOE, EU i Compromís. Però, ves per on, els socialistes no s’han volgut mullar, com tampoc ho ha fet altres vegades. I és que, tot s’ha de dir, a les Corts  hi ha diputats i diputades que van carfar la cadira, a votar el que li mana el partit. Els valencians i valencianes necessitem polítics com la diputada Mònica Oltra, agosarada, amb idees, treballadora i, allò més important, amb una gran honradesa I dignitat. Oltra, sense pensar en les possibles conseqüències personals que li puga comportar tirar endavant l’esmentat recurs ( val a dir que és advocada de professió), ha pensat en la gent que la va votar, en l’escó que representa i està molt satisfeta “d’haver complit un deure ciutadà”. Tot i que, com va dir irònicament, “ no sé si després de tot açò hauré d’exercir  d’advocada a Castella-la Manxa”. Exemples com aquest ens demostren que no tots els polítics  són iguals. És veritat que alguns entren en política per enriquir-se. Només caldrà recordar aquell que va començar dient “nos vamos a forrar” i a acabà sent president, recorden? Però també és ben cert que d’altres no s’hi deixen comprar i representen amb dignitat el seu escó, defensant , com un deure ciutadà  els interessos dels seus votants.

            No sabem en què poc acabar aquesta recusació. Un cas, el Gürtel, que fa molta pudor.Tot va començar implicant un president pels regals d’uns vestits, continuà esguitant un jutge i tot un partit, el PP, pel seu il·legal finançament. Massa padrins perquè a la fi, si es dóna el cas, no passe res, no creuen?

Alcoi, 5 d’octubre del 2009-10-05

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!