Prendre la paraula
jordimartifont
Avui dimarts 7 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Alomà projectem “Senderos de gloria” del Kubrick, dins del cicle de cinema antimilitarista. Fot un aiguat fortet a Tarragona i hem fet poca propaganda, esperem que no siguem quatre rates, per la Setmana Tràgica (ai, perdó, santa) ja se sap. Jo la reveuré amb ganes perquè deu fer deu anys o més que la vaig veure per darrer cop i Kubrick sempre afegeix coses quan el remires.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segur ha estat un exit de gent, aixó espere jo en el concert que fem demà.
Film prohibit a la seva època als Estats Units i evidentment a l’Espanya de la dictadura. El final és dels més emotius que he vist mai. La Gran Guerra li van dir, guerra de posicions, de trinxeres, una guerra a l’estil del segle XIX amb els medis tècnics del segle XX, una burrada. El principi de la fi del gran intent de ser “humans massa humans” a la primera meitat de segle XX, que va dir Friedrich Nietzsche.
Una de les millors pelis que s’han fet mai, per a mi, no només pel tema, l’ambientació, la manera que té la càmara de portar l’història, la fotografia és excepcional, la actuació de tots els protagonistes. Una veritable obra d’art de denúncia de lo execrable que és la vida militar i la seva conseqüència, la guerra.
Estic a casa fent coses de classe, m’hauria agradat venir però m’he assabentat ara mateix i la pluja no ajuda a sortir.