El Racó de l’Ovidi.
És petit, però m’agrada, i me’l recorda cada cop que hi passo.
Homenatge a Teresa
(Ovidi Montllor)
Com un record d’infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l’últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d’anatomia.
Ella ens va dir d’on veníem.
I que els reis de l’Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l’amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D’això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d’infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.
M’ha costat molt poder sentir aquesta cançó sense deixar anar alguna llàgrima…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hola companya…
no en tenia ni idea de que existís aquest raconet de l’Ovidi…
em podries donar l’adreça per poder-lo visitar quan torne a Barcelona?
Soc de Cocentaina (el Comtat, a tocar del poble de l’Ovidi) però hi visc a Foios (l’Horta)… i a mi també m’emociona escoltar-lo
Besets