VerdCel
Entre pedres, ens perdrem...
Ens seguiu les passes?
PODEU LLEGIR TOT EL POST A : HTTP://WWW.VERDCEL.COM
Col·laboracionS 1
Fetes les maquetes de tots i cadascun dels temes triats, amb aquest
esperit d’actualitzar b/velles cançons, fer-les des d’ací i ara, amb la
nostra manera d’entendre la música i d’interpretar les peces originals
de Raimon, quedaven anotats tots els canvis en les dimensions musicals
i de producció (arranjaments, estructures, harmonies, etc. ); les
havíem portat als nostres terrenys, en unes coordenades més actuals, i
amb una empremta i aroma pròpies de VerdCel.
Així és que, com dèiem, vam continuar la travessia en si que és fer
un disc. Vam passar a l’enregistrament en una primera fase –l’aspecte
que us comentàvem anteriorment – de les bateries de les cançons.
I és que en tot aquest temps de l’estiu passat i començaments de
tardor, el treballs en paral·lel han estat una constant; l’escriptura
de l’esbós de la memòria del guió del curtmetratge i del cd, que és en
si l’ànima de tot aquest treball, on es relaciona la llista de cançons
del cd i el seu ordre, amb el propi curt i els estadis del mateix
(apuntar-ne i extreure’n lligams i sincronitzacions d´una i altra
banda); el desenvolupament del contingut del treball en relació directa
amb la tria del títol de mateix, etc.
….
També ha estat per nosaltres una vocació el fet de voler compartir
aquest treball amb companys d’ofici i d’altres, com és el cas de Juli
Cantó, actor habitual en les col·laboracions dels nostres treballs, amb
les veus recitades (encara que en aquest hi haurà alguna sorpresa).
Doncs això, vam procedir la setmana passada a recollir la rapsòdia
d’un mestre. L´estudi itinerant Aixopluc va anar fins Alcoi per fer una
sessió de gravació de les veus de Juli en els textos recitats que
apareixeran al llarg i ample del cd. Amb Juli el treball sempre és
satisfactori, i sobretot hom n’apren sempre molt. És un plaer la seua
disposició i generositat alhora d’abordar un text o un “paper”, i la
riquesa que ens brinda, amb la textura de la seua veu, així com dels
registres interpretatius que assoleix, pensem que són del milloret que
tenim en “a casa nostra i part de l’extranger”.
En paral·lel a l’aportació de Juli (com dèiem que forma part ja
intrínseca dels nostres treballs), la proposta de col·laboració
s’extenia; en aquest cas, sent un disc tan especial com és el de
verdSions de Raimon, volíem compartir-ho de forma deliberada i
conscient amb un espectre de gent que – almenys subjectivament –
simbolitza moltes altres persones, gent que li retreia un sentit tribut
al pioner de la cançó, a l´home que va néixer a l´any quaranta a
Xàtiva. Significativament valencians, però no sols valencians, que per
la seua trajectòria, qualitat i ingeni aporten un timbre i accent
musical diferent en aquest reconeixement a un dels mestres de la cançó
d´autor.
I com anem fent, recollint les seues aportacions en forma de col·laboració en aquest treball, anirem contant-vos-les.
Ara
per ara, Efrén López – el músic complet i geni de les cordes – ja ha
incorporat la seua aportació en el disc. I l´experiència us podem dir
que ha estat enCantadora. Sincerament ha estat una descoberta, perquè
no el coneixíem personalment, però en tenim moltes ganes a nivell
professional i humà; i és que és un gran músic i millor persona; ha
sigut molt bonic en ambdós aspectes.
Un dia vam estar amb Juli, i l’altre amb Efrén, i mútuament ens
vàren donar records, l’un per l’altre… I és que les coincidències no
són casoalitats, o almenys això interpretem noSaltres. Havíen treballat
junts tots dos, i ara compartiran aportacions en aquest disc de tribut
a Raimon que fem els VerdCel.
PODEU LLEGIR TOT EL POST A : HTTP://WWW.VERDCEL.COM
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot es molt bonic, les paraules s’ajunten amb la musica, els records ens trauen les llàgrimes i la ràbia continua en el cor de la gent que cada dia, s’al-sa bon mati per fer feina i poder viure dignament sense grans luxes sols viure, dignament mentrestant uns viuen de puta mare a costa de tota la gent treballadora, quant s’acabaran totes les injustícies?