VerdCel
Entre pedres, ens perdrem...
Tres 3 triada, treset
present (2009) amb fotos de l’Alcoi del segle passat i del XIX, el dibuix d’una
carta astral també penjat a la paret, un rellotge al costat al que fa poc hem
canviat l’hora (entrada la primavera diem que tenim una hora més de sol a la
vesprada); també hi ha del suro enganxats – per recordar, per no oblidar – els horaris
d’un gimnàs molt especial, on entrenar la ment, i alhora on treballar el cos, per
acabar com aquell qui diu sense voler, nodrint el cor.
força innata ens ajuda a expressar-nos des de dins cap enfora, ens comunica amb
el més íntim de nosaltres; un full amb dibuixos a colorets, no sabem si amb la
traça d’un xiquet, d’un adult que no en sap però en aquest sentit és inquiet, o
d’un gran dibuixant…
I com de triades
va la cosa, finalment ressaltarem de la cambra – a mode de mostrari – un tríptic
fruït d’ajuntar una seqüència de fotos, on apareix algú en evolució: escrivint,
cantant i tocant la guitarra, dirigint-se al públic… tres, 3, triada, treset:
1.- passat.
VerdCel darrerament hem realitzat un parell de concerts on hem presentat Sàmara
al complert (banda i projeccions), i que han estat formidables, molt bonics i
enriquidors. El primer d’ells al teatre de la Uab (Bellaterra), i l’altre al teatre Principal d’Alcoi;
dimecres i dijous passat respectivament. La cosa està bastant rodada, i hem reviscolat
amb el fet de mostrar noves cançons; hem incorporat nous temes del disc Sàmara
que fins ara no tocàvem (“Totes les Llunes”), alhora una versió molt especial d’un
tema propi (“Ací”, que li hem pegat la volta totalment), i també una versió (“Treballaré
el teu cos”) del mestre Raimon – artista que aquest any fa 50 anys de la
composició d’“Al vent”. Aquesta l’hem enregistrada i produïda darrerament i s’inclourà
en un doble cd per celebrar precisament aquest mig segle d’“Al vent”.
El proper divendres 3 d’abril precisament estarem
presentant Sàmara amb acústic i projeccions a l’Ateneu Igualadí a les 23:30h
(Igualada)
d2s.- present.
Concretament avui enregistrarem una cançó que fa molt de temps portem a la maleta dels
nostres directes (“Minyona Morena”); amb un carinyo molt i molt gran; i intentarem també d’una manera igualment personal revisitar aquesta cançó
tradicional algueresa; en farem una verDsió. Serà part d’un cd recopilatori
dedicat als Somnis que vindrà com regal d’una nova edició del fanzine
Malalletra.
3tr3.- futur.
Per endavant resta la continuació d’aquesta gira que fa rodar la Sàmara… (consulteu-ho
al www.myspace.com/verdcel ) i en
breu vorà la llum el clip del senzill “A mans Besades”, un treball audiovisual
que Octavi Masià i Daniel Olmo realitzen intensament per mostrar-ho ara a
començaments d’abril.
Un tríptic que com les fotos anuncien les
facetes que hom pot tenir, diferents i confluents, faccions diverses d’una mateixa
persona, polièdrics per definició que som els humans, i alhora senzills caminants,
bípedes, i per això i des d’ací és que compartim amb altres persones, altres facetes,
ens complementem, anem més enllà; per exemple podem ordenar pensaments, crear
una poètica, fer descripcions de situacions (narració), de llocs, o fer música,
tararejar-la, escoltar-la, o tocar la guitarra, o qualsevol instrument, o per què
no cantar? O “Arrodonir” una cançó donant-li un format, arreglant-la,
redibuixant armonia, melodia, reforçant la seua lírica.
Tanmateix reunides aquestes branques d’expressió
es depassen cadascuna d’elles, es superen a elles mateixes, s’amplien en
registres, fregant allò que en diem interpretació, de vegades més teatral, d’altres
més poètica, però sempre partint de l’experiència pròpia, autèntiques en la
mesura que parteixen de la sinceritat i sensatesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!