Els moviments del govern central
Ja sabem que el PP i el PSOE són iguals quan es tracta de qüestions d’estat. I també sabem que el federalisme té quatre seguidors mal comptats a Catalunya, i a la pràctica cap ni un a Espanya, per sort. Malgrat això i els pobres resultats del PSC a les darreres eleccions, ens trobem contínuament el Pere Navarro als mitjans de comunicació.
Les darreres notícies del rei i parentela, amanides amb la darrera allau de denúncies de corrupció, aquesta vegada generalitzada, acaben d’explicar-ho tot. Només cal que penseu com pot ser que la intocable monarquia tot d’una apareix tan qüestionada des d’Espanya mateix, o com pot ser que l’oposició hagi aconseguit, diuen, uns manuscrits que inculpen alts càrrecs del PP en casos de corrupció. Tot això només és possible si aquestes informacions es deixen circular intencionadament.
Ja fa força temps que des de Catalunya Acció advertíem que en un futur proper veuríem els espanyols fent coses aparentment sorprenents. Era previsible. Per primera vegada a la seva història es troben que un risc real d’alliberament de Catalunya els agafa en un terreny que els és desconegut: la democràcia. En no poder bombardejar-nos, han de jugar-s’ho tot amb una estratègia desesperada: el darrer intent de fer-nos creure que tot d’una han vist la llum i s’han convertit en europeus tractables. Això requereix, per exigències de l’electorat, un canvi de govern transitori, que quedaria a mans del PSOE, així com algun cop d’efecte sonat, com ara una modificació de la constitució tot eliminant-ne la monarquia, per exemple. El següent pas seria fer veure que des de Madrid s’obre la porta a parlar de federalisme. També es posaria sobre la taula la necessitat d’una suposada regeneració democràtica a través d’una nova llei electoral i de mecanismes per lluitar contra la corrupció a les institucions públiques. Una bona pantomima per a fer veure que els polítics han escoltat la veu del poble, encarnat en els seus “indignats”, aquells que també han tingut un protagonisme mediàtic més que sospitosament exagerat si el comparem amb el que es dedica a les manifestacions independentistes, i que van començar els seus parlaments a la Plaça de Catalunya fent-los en castellà, i esforçant-se a fons per mirar d’evitar que es fes una votació a favor del dret a decidir dels pobles. Tinguem molt clar que l’estat espanyol no fa res sense intenció política, i sempre es tracta de mala intenció.
Naturalment, tot això no donaria pas a una constitució democràtica. Continuaria prohibit fer referèndums que no fossin del gust del govern central, les llengües continuarien minoritzades davant del castellà imposat, i en realitat no canviaria res més enllà del maquillatge. El seu objectiu seria passar el màxim d’anys fent aquest procés, conscients que el temps juga al seu favor. Si durant els anys que poguessin passar la crisi econòmica comencés a remetre, encara més a favor seu. Tot això, acompanyat d’una propaganda permanent del PSC i de Ciudadanos, i de tots els casos de corrupció (reals o imaginaris) dels partits catalans, els podria proporcionar un bri d’esperança que els badocs catalans siguin prou colla com per fer-nos empassar una promesa de federalisme.
No cal que us digui que el federalisme ens manté sota Espanya i per tant només seria una altra versió disfressada de l’anomenat autonomisme o, per dir-ho clar, de colonialisme. Però és que ni tan sols hi arribaríem perquè posarien el fre tan bon punt com consideressin neutralitzat l’independentisme català. Ja veiem com desfan el poc que teníem en matèria lingüística, malgrat que tenim les competències transferides, i com s’esforcen en enfonsar-nos econòmicament.
Ben aviat sabrem si vaig errat. Ha arribat el moment d’aprendre alguna cosa de la història i de comportar-nos com adults responsables. Moltes generacions de catalans hem esperat l’oportunitat actual durant segles i ara no ens podem deixar ensarronar de cap manera. No escoltarem el que diguin els nostres colonitzadors. Si ells tenen indignats, nosaltres som els indignadíssims.
El nord és inequívoc: independència política per a la nació catalana, ARA! Només ens cal impedir que el govern català alenteixi el procés o intenti rebaixar-lo. L’ALLIBERAMENT DEL NOSTRE POBLE ÉS URGENT!
Salvador Petit, membre de Catalunya Acció