Club 7 Cinema

Com que me’n vaig un parell de dies de balneari, he avançat feina i deixo penjat avui també l’article sobre el que es veurà demà, dimarts, dia 2, a Venècia. Tinc previst que sigui la tarda de dimecres, dia 3, quan pengi el programa d’aquell dia i reculli, a tots els apunts que ho estic fent, les cròniques publicades sobre aquestes jornades venecianes.

Els pes de la Història sobre el destí dels individus ve a ser el denominador comú de les pel·lícules en competició aquesta jornada. D’una banda, l’ètica difícil de mantenir en el regim soviètic; de l’altra, la lluita contra la tirania com a forma de supervivència, i finalment, la desfeta total d’un país i la seva gent, castigats per un règim que els ha anihilat. També a la secció Orizzonti trobem un document sobre gent arraconada salvatgement per la nostra societat consumista. I a la Setmana de la Crítica, de la marginació que es tracta és la de la gent gran.

El 2 de setembre de 2008, a Venècia:

Secció competitiva (Venezia 65)

Bumaznyj soldat (Paper Soldier), d’Alexei German, Jr. A l’època soviètica, el neguit d’uns personatges contraris a posar en perill la vida d’éssers humans en nom de la pàtria, i l’amor indeleble de dues dones cap a l’home que van estimar.

Nuit de chien, de Werner Schroeter. Irreductible, Schroeter adapta Juan Carlos Onettit, parlant de lluitadors contra la tirania que malden per sobreviure, primer encarant-s’hi i després, fugint-ne.

Teza, de Haile Gerima. El retorn fracassat d’un llicenciat universitari a la seva Etiòpia natal, enfonsada moral i econòmicament pel règim marxista.

Curtmetratges en competició

Vacsora (The Dinner), de Karchi Perlmann, amb  Piroska Molnár. Zand (Sand), de Joost Van Ginkel. The Stars Don’t Twinkle In Outer Space, de Peter Thwaites. Teine tulemine (The Second Coming),  de Tanel Toom. Tierra y Pan (Land and Bread),  de Carlos Armella. 1937, de Giacomo Gatti i Francesco Carrozzini, amb Olek Krupa, Anne O’Sullivan

Les pel·lícules d’avui a la secció Orizzonti i les de les Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, anant a Vull llegir la resta de l’article. Els films de la retrospectiva Qüesti fantasmi, clicant aquí: Qüesti fantasmi.

Actualització (03.09.2008) Cròniques, articles i notícies de Venècia 2008 sobre el dimarts 2 de setembre, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Paul Bettany i Olivia Williams, a Broken Lines, de Sallie Aprahamian

Venècia 2008: dimarts, 2 de setembre

***

Secció Orizzonti

Below Sea Lewel, de Gianfranco Rosi. Documental. En una terra de ningú, a 40 metres sota el nivell del mar, en una antiga base militar a 250 quilòmetres al sud-est de Los Angeles, hi viu tot de gent enllà del nostre món, sense corrent elèctric, sense aigua, sense cap mena de policia ni govern. En aqust desert immens s’hi arroconen i s’hi conserven tots els detritus -físics i mentals- del nostre temps… Els que s’hi estan no és que hagin rebutjat la societat, les convencions, la “normalitat”; sinó que, cadascun d’ells, per circumstàncies diverses, hi ha anat a parar, simplement s’ha trobat “fora”. És la nova pobresa. Més informació a [Mostra de Venècia(it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

A Erva do Rato, de Julio Bressane i Rosa Dias. Lliure adaptació -i fusió- de dos contes de Machado de Assis: Um Esqueleto i A Causa Secreta. Els noms dels protagonistes són els pronoms Ell i Ella. Ell i Ella passegen per un cementiri a la vora d’una platja. No es coneixen i a l’indret no hi ha ningú més. Enfilant-se per un rocam inestable, Ella cau i Ell corre a ajudar-la. Ella no té ningú més en aquest món i Ell, en aquestes circumstàncies, li ofereix de fer-se’n càrrec per sempre més. A casa d’Ell, tots dos estan atrafegats amb una feina: Ell li ofereix la primera d’un reguitzell de tasses d’herbes i li explica una història. Ella l’escolta i ho va transcrivint tot en piles i piles de papers amb què va aixecant parets. De mica en mica, Ella es va notant cansada, però el dictat no afluixa. Ell segueix parlant de l’ambigüitat de la forma geogràfica de la ciutat, dels verins que preparaven les antigues tribus indígenes i de l’ “Erva do rato”. Més informació a [Mostra de Venècia (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)].

Jornades dels Autors

Broken Lines, de Sallie Aprahamian. Amb Paul Bettany i Olivia Williams, aquest film coral es basa en la peça teatral escrita pels actors Doraly Rosa i Dan Fredenburgh, que en completen el quadre de protagonistes. Explica la història d’un noi jueu d’origen humil que, a la mort del pare, viu sentiments agres contra la seva mare, a qui culpa de la infelicitat del pare, per haver-li estat infidel. Ell mateix, però, no és que tingui una relació idíl·lica amb la seva xicota i, de fet, en topar amb la cambrera d’un cafè del barri, s’hi sent molt atret. Ella, per la seva banda, té cura d’un exboxejador mig paralític que necessita permanentment algú que el cuidi. La pel·lícula es presenta com un viatge emotiu a través de l’amor, el sentit de la responsabilitat i el conflicte, en una Londres urbana i contemporània; un drama tanmateix intemporal, que busca resposta a una única pregunta: a qui hem de ser fidels, i per què? Més informació a [GiornateDegliAutore (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)]

Setmana de la Crítica

Pranzo di Ferragosto, de Gianni Di Gregorio. Matteo Garrone, triomfador enguany amb Gomorra, és el productor d’aquest film amb què debuta en la direcció un altre romà -i del Trastevere- com és Gianni Di Gregorio -fins ara, ajudant de direcció de Garrone i coguionista de Gomorra-. Segons els organitzadors de la Setmana de la Crítica, aquesta pel·lícula petita narra, amb la lleugeresa de les millors comèdies i l’aspror del grotesc que esdevé farsa, els aspectes no precisament més bonics de la vellesa que, a més del tresor de la maduresa, comporta unes certes dosis d’egoisme i cinisme. I és que el protagonista, un home de mitjana edat, fill únic, que viu tiranitzat per la seva mare vídua, tota una senyora ara francament decadent, es troba que el dia abans del ferragosto -15 d’agost-, rep la proposta que no pot rebutjar de fer-se càrrec d’una altra dona gran per dos dies. I al damunt, a l’hora de la veritat, encara li ecolomen una tercera velleta. Sol amb aquells tres forts caràcters, l’home farà mans i mànigues per tenir-les contentes. Però es troba malament i, en trucar a un seu amic metge, el tranquil·litza, però implacablement li deixa també la seva mare, perquè en tingui cura, ja que ell té guàrdia a l’hospital. Un infern. Aquest home passa vint-i-quatre hores infernals! Més informació a [Web oficial (it)] [SettimanaInternazionaleDellaCrítica (it)],  [Fandango Distrib. (it)] [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Cròniques, articles i notícies de Venècia 2008 sobre el dimarts 2 de setembre

Bernat Salvà (Avui, 03.09.2008): Decepció a la Mostra –Eve (Natalie Portman), Bumaznyj soldat / Papier Soldat (Aleksei German jr.), Nuit de chien (Werner Schroeter), Teza (Haile Gerima)-

Nando Salvà (El Periódico, 03.09.2008): El cinema etíop es reivindica –Teza (Haile Gerima), Nuit de chien (Werner Schroeter)-

Redacció (El Punt, 03.09.2008):  Un film etíop sobre la ignorància es presenta a la secció oficial de Venècia –Teza (Haile Gerima), Bumaznyj soldat / Papier Soldat (Aleksei German jr.), Nuit de chien (Werner Schroeter)-

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!