Club 7 Cinema

Cristi Puiu va ser tota una descoberta amb La mort del senyor Lazarescu (2005). Aquell trajecte que va des que veiem l’home gran i sol que es troba malament a casa fins al final irremediable, passant per l’ambulància que no arriba, les urgències d’ hospitals que estan col·lapsades, les deshumanització de l’atenció mèdica… tot rodat amb aquell estil documental mancat d’afectació, d’un realisme que (lluny de ser brut) mostra la brutícia de certa realitat contemporània, aquella coherència de posada en escena durant dues hores i mitja… Va ser de debò tota una descoberta, a Un Certain Regard de 2005 i, inesperadament, anunciava l’esclat dels nous autors romanesos que es faria particularment vistós dos anys més tard amb la Palma d’Or que Cristian Mungiu s’enduria amb 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies. I el cinema de Mungiu no té la contundència i risc artístic de Puiu. No obstant això i malgrat que Canes va concedir a Cristi Puiu l’honor de ser al jurat d’ Un Certain Regard de 2007, enguany no li han programat Aurora dins de la competició, com era d’esperar, sinó novament al marc d’ Un Certain Regard.

Anant a Vull llegir la resta de l’article, podem veure tres talls oficials d’ Aurora. I de debò que, veient-los, de seguida et fan pensar amb La mort del senyor Lazarescu. Aquesta quotidianitat, la il·luminació  i el so es pot dir natural, aquests personatges de la normalitat, aquesta càmera que deixa fer i va captant…

FOTO © PROVISIONAL

Tràilers i talls (VOSA): “Aurora”, de Cristi Puiu

***

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!