Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la proclamació del Palmarès del Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © FdC La Palma d’Or i altres dos premis del Festival de Canes

---

No hi ha hagut cap altre film amb més grandesa formal ni amb una reflexió més profunda sobre la condició humana.

Passaven els dies a Canes i es mantenia viva l’empremta de les poderoses imatges i la complexitat humana que conté “Winter sleep” (..) Godard a part (..) la secció oficial competitiva de la 67a edició no ha presentat cap altre film amb més grandesa formal ni amb una reflexió més profunda sobre la condició humana (..) No només es fa present la influència de Txékhov. També hi palpita la de Shakespeare, la d’Ibsen i sembla evident que la de Bergman (..) Més qüestionable és el premi al nord-americà Benett Miller com a millor director (Imma Merino, La palma somiada, El Punt Avui, 25.05.2014)

Les tres grans guanyadores són arriscades.

(..) Les tres grans guanyadores del festival són arriscades, tenen poc a veure amb un cinema complaent i amb la perpetuació de vells esquemes. Tant la Palma d’Or, concedida a Nuri Bigle Ceylan per ‘Winter sleep’, com els dos premis del jurat per a ‘Adieu au langage’, de Jean-Luc Godard, i per a ‘Mommy’, de Xavier Dolan, marquen un estimulant nou horitzó (..) Es poden trobar a faltar en el palmarès, ‘Sils Maria’, d’Olivier Assayas; ‘Saint-Laurent’, de Bertrand Bonello, i la forta coherència dels germans Dardenne a ‘Deux jours, une nuit’. De tota manera, hi ha una clar sentit de la justícia en els premis del jurat (Àngel Quintana, Al final, ha guanyat la innovació, El Punt Avui, 25.05.2014)

El doble premi del Jurat, un despropòsit i un insult a Godard.

El jurat presidit per Jane Campion no es va deixar intimidar pels 195 minuts de ‘Winter sleep’. El complex drama del turc Nuri Bilge Ceylan es va proclamar guanyador de la 67a edició del Festival de Canes, com apuntaven molts dels pronòstics i la presència relaxada i somrient del director a Canes des d’ahir al matí (..) Tot i la justícia del premi, costa de justificar que el film dels germans Dardenne no aparegui enlloc del palmarès. ‘Deux jours, une nuit’ és un dels triomfs artístics d’aquesta edició (..) El cinema nord-americà només va pescar el premi de Bennett Miller, inesperat millor director per ‘Foxcatcher’. De posada en escena correcta i elegant, el seu fort és més aviat la direcció d’actors (..) El despropòsit de la gala va arribar amb el doble premi del jurat per a Jean-Luc Godard i Xavier Dolan. ¿Un mite del cinema de 83 anys i un enfant terrible de 25 compartint un guardó menor? És un insult per al director d’’Adieu au langage’ (Xavi Serra, Palma d’Or per a Nuri Bilge Ceylan, diari Ara, 25.05.2014)

Resulta temptador atribuir el Gran Prix de ‘Les meravelles’ a una qüestió de gènere.

(..) és de llarg l’obra més gran de totes les que han competit en aquesta 67a edició del certamen (..) Parla amb eloqüència demolidora del que significa ser humà (..) El gran premi, ‘Le meraviglie’ és (..) afectat de convencionalisme i sensibleria i amb prou feines justifica la seva inclusió en el concurs. Tant és així que resulta temptador atribuir el guardó a una qüestió de gènere (..) Si aquest és el cas, més li hauria valgut servir-se per fer-ho de ‘Still the water’, de Naomi Kawase, pel·lícula magnífica que se’n va sense res (..) La pífia més sonada dels jutges va consistir a atorgar el premi del Jurat a ‘Adieu au langage’, de Jean-Luc Godard. A aquestes altures concedir un guardó de vocació de segona categoria a un dels cineastes més importants de la història del cine i a sobre fer-li compartir amb un director de 25 anys (..) és pràcticamnet un insult (..) L’única pega que es pot posar al premi de Julianne Moore (..) és que va relegar a l’oblit el magnífic treball de Juliette Binoche i Kristen Stewart a ‘Sils Maria’ (Nando Salvà, Palma d’Or a la demolidora ‘Winter Sleep’, El Periódico, 25.05.2014)

Canes 2014 passarà a la història pel premi boig i divertit a Godard i Dolan.

Tot i que és important, aquesta Palma d’Or per a Bilge Ceylan no és el que més destaca (..) Si el palmarès de la 67a edició del Festival de Canes passa a la història serà per un premi tan boig com divertit. Tan sorprenent com, a la seva manera lògic. El premi del Jurat, ex aequo, per al francocanadenc, de 25 anys, Xavier Dolan, i per a l’octogenari Jean-Luc Godard, heroi de la ‘nouvelle vague. El director més jove i el director més veterà, units per en el premi que solreconèixer l’obra més trencadora i sorprenent de la competició (Salvador Llopart, Un Canes estrany de Godard i Dolan, La Vanguardia, 25.05.2014)

---