Club 7 Cinema

A l’estructura organitzativa del Festival de Canes hi ha dues figures destacades: el president i el delegat general del certamen. El segon és el responsable de la programació i de l’organització, essencialment, i el primer ve a ser una figura representativa, que fa de pont entre el Festival i l’estructura de l’Administració de la qual depèn. Actualment, el president és Gilles Jacob i el delegat general és Thierry Frémaux.

El que avui s’ha fet públic és que a la reunió del 14 de gener de 2014, el Consell d’Administració del Festival de Canes ha elegit el qui en serà nou president a partir de l’1 de juliol de 2014.  Segons la nota oficial, la votació fou secreta i el resultat fou per unanimitat l’elecció de Pierre Lescure (periodista, editor, home de negocis i dels mitjans, antic i llegendari director general de Canal Plus). Així mateix es fa saber que aquest Consell d’Administració ha nomenat Gilles Jacob president d’honor del Festival.

FOTO Pierre Lescure

Dijous passat, Paris Match ja va desvelar que Pierre Lescure, de 68 anys d’edat, havia estat elegit per al càrrec, del qual prendria possessió el 2015; però una piulada des del Twitter oficial del Festival ho va desmentir, assegurant que no s’havia fet elecció de nou president i que Gilles Jacob en seguiria sent fins a l’estiu de 2014. Tanmateix, un despatx de l’agència France Presse aquell mateix dia ratificava la informació i en donava algunes pistes definitives. Segons aquella agència de premsa, Jérôme Clément, rival de Pierre Lescure en la cursa per a la presidència del Festival de Canes havia renunciat a les seves opcions, perquè només hi podia aspirar un membre del Consell d’Administració i ell no n’era, de manera que quedava via lliure perquè Lescure se’n sortís. No cal dir que avui hi ha una certa guerra oberta de piulades entre Paris Match i el Festival de Canes, per allò que uns dies que ja ho havien dit i era veritat i els altres asseguren que fins ara no ha estat oficial… Un bon desgavell comunicatiu, que segurament té a veure amb les presses d’algú per xerrar i la lentitud de l’aparell burocràtic del certamen, molt probablement obligat a seguir cert protocol abans de fer-ho oficial.

Amb 83 anys d’edat i amb més d’una dècada a la presidència del Festival (després d’anys d’haver-ne estat el delegat general), Gilles Jacob ja havia anunciat que pensava retirar-se’n i, per tant tard o d’hora se n’havia d’elegir el substitut. En aquesta perspectiva, es va obrir la cursa pel relleu i van començar a circular tot de noms: Serge Toubiana, antic dirigent de Cahiers du Cinéma i actual director de la Cinematèque; el productor Alain Terzian (president dels César de l’Acadèmia Francesa); el director Claude Lelouch… Però francament, el Festival és poc amic d’arrenglerar-se amb cap sector concret de la indústria o de la crítica cinematogràfica. Sembla que en tenia possibilitats Marin Karmitz, exhibidor, distribuïdor i productor, directament associat a la marca MK2, però que hauria declinat aspirar al càrrec. La cursa, pel que es veu, ha estat cosa de dos noms: Jérôme Clément i Pierre Lescure. El primer, antic dirigent del Centre Nacional de Cinematografia i de la cadena Arte, sembla que tenia el suport del primer ministre, Jean-Marc Ayrault, i del ministre d’afers estrangers, Laurent Fabius; mentre que el segon (i finalment escollit) comptava amb l’aval del president de la República, François Hollande. El primer se l’associava a una concepció més “europea” del cinema, especialment en comparació a Pierre Lescure, a qui atribueixen una tirada més cap al glamur i a una visió “hollywoodenca”.

No ha d’estranyar tot aquest munt de sectors i tendències a l’hora d’una elecció com aquesta. El Consell d’Administració del Festival de Canes el conformen 28 membres, representants de manera equilibrada del sector cinematogràfic i de les institucions públiques que subvencionen el certamen. Hi ha consellers en nom dels ministeris de Cultura i d’Afers Estrangers; n’hi ha en nom de l’Assemblea Nacional i del Senat; n’hi ha que representen els productors i distribuïdors, així com d’altres que hi són per part dels autors, en nom de societats civils com l’ARP o la SACD; sense oblidar els representants dels sindicats. Així sí és tota una estructura d’Estat!

El canvi de Jacob per Lescure és històric pel que pot significar. Fem un pèl d’història. El 1976, Robert Favre Le Bret, que aleshores era el president del Festival va nomenar l’escriptor i crític cinematogràfic Gilles Jacob adjunt al delegat general, Maurice Bessy. Aleshores el certamen no passava precisament per un bon moment, encallat en una certa carcància. Tan és així que el 30 de setembre de 1977, el ministre de Cultura, Michel d’Ornano, ja va nomenar Jacob delegat general del Festival. La decisió, lluny de ser anecdòtica va significar una renovació impressionant de l’esdeveniment. Es van fondre seccions, creant-s’hi Un Certain Regard; es van empescar la Càmera d’Or per a nous cineastes; s’obrí la selecció al món sencer; es va canviar els mecanismes de selecció de títols; s’impulsà la Palma d’Or, s’hi redefiní el “Grand Prix”… I a mitjans anys vuitanta (parem atenció), l’antic president, Robert Favre Le Bret va cedir el càrrec a Pierre Viot. I a aquí volia arribar. Entre 1984 i 2000, Viot, alt funcionari de l’Administració francesa va dedicar-se a exercir del que era, alt funcionari; però deixà en Gilles Jacob tot el tema de programació i l’aspecte cinèfil de l’organització. Així, durant més de tres dècades, l’home que ha fet i desfet al festival, a efectes pràctics, ha estat Gilles Jacob; fins al punt que ell va resultar clau en l’elecció de qui l’havia de substituir com a delegat general el 2001, quan passà a assumir la presidència del certamen. Thierry Frémaux hi va accedir, després d’un desastrós primer nomenament d’una altra persona (que no hi durà res, setmanes, màxim mesos), fent equip amb Jacob. En aquests tretze anys, Frémaux ha anat agafant volada, però l’ombra de Jacob s’hi ha vist com força allargada, actuant no tant com l’alt funcionari que era Viot, sinó com un president no diré intervencionista, però present amb criteri en decisions com les seleccions o les mateixes reunions dels jurats. De manera que ara el nou president Pierre Lescure es trobarà amb un càrrec que ja no és exactament ni decoratiu ni burocràtic ni exactament polític; també té projecció en el contingut artístic del certamen. Si, com diuen, va de “Hollywood” i “glamur”, és molt probable que s’entenguin amb Thierry Frémaux, en algunes de les seves decisions; però…

Frémaux havia manifestat que no estava interessat en el càrrec de president, que vol seguir com a delegat general. Veurem si el nou president voldrà intervenir-hi fins a formar nous equips i això podria significar a curt termini el relleu del mateix Frémaux. O si, com féu Jacob amb Favre Le Bret, acaba d’aquí uns anys l’etapa de delegat general (de bracet amb Lescure) i esdevé el relleu natural de l’ara escollit, convertint-se Frémaux a mitjà termini en el Jacob de la primera meitat d’aquest segle.