Adéu Iberia, benvinguts Spanair i Lufthansa
El mes de setembre vaig explicar que en un any havia fet 45 vols sense Iberia. Vaig preguntar, no us agradaria tenir Lufthansa com a companyia de bandera dominant? Poc em podia pensar que quatre mesos més tard estaríem a prop de fer realitat un somni. En un pessic de temps hem passat d´un pessimisme total a l´aeroport del Prat a un optimisme proper a l´eufòria. Hi ha hagut la vaga i el bloqueig de l´aeroport, la fugida d´Iberia i la pèrdua conseqüent de rutes, i finalment la desaparició de les rutes internacionals d´Air Madrid per llufa total de la companyia. Després de tot això, Spanair anuncia que el grup al qual pertany, Star Alliance, pretén fer de l´aeroport de Barcelona un aeroport per agrupar les connexions de l´aliança tal com ho fan als aeroports de Narita (Tokio, Japó) i Bangkok (Tailàndia).
La proposta demana tenir la ubicació de totes aquestes companyies de l´aliança dintre la mateixa terminal, la sud, amb capacitat per a onze companyies, amb 60 mostradors de facturació, 20 màquines de facturació, entre 20 i 25 portes d´embarcament i una sala vip de 800 metres quadrats. A canvi, les onze línees aèries proposen 23 nous destins internacionals cap a Orient Mitjà, Europa central, Europa de l´est i nord de l´Africa.
Aconseguir que l´aeroport de Barcelona sigui un Hub, un aeroport de distribució de destins, és una fita d´obligat assoliment si volem que la nostra economia sigui moderna. Tenir fàcil arribada i sortida de Catalunya és important per al turisme, però encara ho és més per a la indústria i per al conjunt de l´economia, sense oblidar el transport de mercaderies. Els darrers anys m´he meravellat cada vegada que he passat per l´aeroport de Munic, un Hub de Lufthansa; és un aeroport eficaç, sobri i elegant, lluny dels aeroports monstres com els de Frankfurt, París, Amsterdam o Londres. Per a mi era l´objectiu a assolir. L´anunci de convertir el Prat en el centre d´operacions de l´aliança Star amb la presència d´onze companyies supera aquestes previsions. Vet aquí doncs que la fugida d´Iberia permetrà a l´aeroport fer un pas que abans era molt difícil que es pogués realitzar. Si a això hi afegim la nova terminal que permetrà arribar fins a una capacitat màxima de 55 milions de passatgers, si afegim l´arribada del TGV que connectarà l´aeroport en poc temps amb les capitals properes a Barcelona, l´horitzó de l´aeroport de referència de Catalunya queda del tot esvaït.
Ara faltarà pensar en complements que facilitin relacions econòmiques, com posar hotels al mateix aeroport i un centre de negocis on es puguin fer reunions sense haver de sortir de l´aeroport.
Tot plegat serà un impuls important per a la nostra economia.
La notícia no ha quedat aquí. També ens ha afectat a Girona. L´establiment de la companyia Spanair a l´aeroport de Girona per realitzar el vol fins Madrid és una altra bona notícia. Aquest vol ha estat realitzat sense continuïtat diverses vegades. La seva viabilitat era difícil en competir amb el pont aeri del Prat. La varietat d´horaris que permetia el pont aeri anul·lava continuadament qualsevol intent de fer rendible el vol entre Girona i Madrid. Si el pont aeri encara creix, sobrepassant enguany els 4 milions de passatgers, què fa pensar ara que el vol entre Girona i Madrid pot reeixir? El col·lapse automobilístic de Barcelona. Creuar Barcelona ha esdevingut una operació impossible, que fa necessari sortir de Girona a les cinc del matí per agafar un vol a primera hora. Si es creua Barcelona entre 2/4 de vuit i 2/4 de deu del matí es té una probabilitat alta de perdre l´avió.
El nou vol de Spanair demostrarà que l´aeroport de Girona atreu la població del nord de Barcelona, des de Mataró passant per Granollers i fins a Vic. Si és un èxit, la mateixa companyia ha dit que el farà créixer en nombre de vols, fins quatre a Madrid, i amb altres destinacions a les illes Balears i Canàries. Estic convençut que l´èxit d´aquest vol permetrà que esdevinguin més vols de Girona a la península ibèrica; Ryanair ha avançat connexió amb Porto i està pensant en altres ciutats espanyoles.
Aquest any l´aeroport de Girona acabarà amb 3,5 milions de passatgers, amb la vista posada en els cinc milions en els propers anys. Anem camí de convertir-lo en un dels aeroports de referència a Espanya i de retruc del sud de França. L´arribada d´una companyia regular alhora és important per no deixar l´aeroport de Girona només com a aeroport de baix cost i en mans d´una sola companyia. Demostra que pot ser un aeroport amb diferents recursos.
Un altre impuls pot ser quan arribi el TGV a Girona el 2009. El mateix dia de la inauguració caldrà reivindicar l´estació de l´aeroport sense haver d´esperar el tren transversal. Connectar l´aeroport de Girona amb l´aeroport del Prat amb mitja hora de temps pot ser, en les mateixes paraules de Quim Nadal quan parla de suprimir el tren elevat a Girona, revolucionari.
Sembla que el tema aeroportuari el tenim ben encarrilat. Ara tocarà resoldre amb urgència el desastre del ferrocarril de rodalies i de mercaderies.
No oblidin viatjar a Madrid amb el nou vol. Jo per si de cas ja he comprat el bitllet pel dia 29 de gener, 61 euros anar i tornar. És molta la il·lusió que tant jo com els clients i socis tenim en aquest vol; ens apropa de forma considerable. I ja saben que la il·lusió és fonamental en l´evolució de l´economia i en la formació de nous projectes.
La mateixa il·lusió els desitjo que tinguin per aquestes festes.
Bon Nadal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No crec jo que li donguin al hub a aquestes aerolínies. Ibèria la vol per la seva filial. El govern espanyol li interessa Click air ja que així no haurà de fer més infraestructures. No caldrà que allargui el metro, no caldrà fer l’Ave València- Barcelona- França, probablement l’Ave més rendible d’Europa. etc.