Club 7 Cinema

Albert Serra, l’home del Pla de l’Estany que em té el sector cahierista de la crítica internacional absolutament bocabadats, està destinat a ser un dels altres protagonistes d’aquest Canes 2008, en les dimensions que escauen a l'”off-festival” que, de fet, és Quinzena dels Realitzadors. Amb Honor de cavalleria va entrar a la programació sense fer remor, com una aposta arriscada i personal d’ Olivier Père, el delegat general de la Quinzena. Enguany, amb El cant dels ocells, entrarà per la porta gran, la dels cineastes que són esperats amb delit. No ja com algú a descobrir, sinó com un autor a consolidar.

Serra tanmateix, segueix igual, amb el seu personalíssim tarannà, envoltat de la gent banyolina —que faran cap a Canes amb autobus, com l’altra vegada—, demostrant que hi ha una mena de cinema que vol mirada i sensibilitat, referents grans i posada en escena depurada al màxim, i no pas ni grans pressupostos ni glamurs prefabricats. Als antípodes de l’ambient de gala que cada vespre es respira precisament al llarg de la Croisette de Canes. Són les contradiccions d’aquest Festival —l’oficial i els paral·lels—; però l’embolcall festiu és el reclam que ajuda a vendre les obres més radicals: que hi farem, si som així de paradoxals!

Anant a Vull llegir la resta de l’article, l’enllaç amb algunes pàgines sobre el film (inclosa la de Quinzena dels realitzadors)

FOTO El cant dels ocells, d’Albert Serra

Més informació [AndergraunFilms] [EddieSaeta] [CapricciFilms] [Quinzena dels Realitzadors]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!