Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
A Free Zone, el cineasta Amos Gitai, tossut missatger de pau respecte al conflicte de l’Orient Mitjà, coincideix amb els Tommy Lee Jones i Guillermo Arriaga de Los tres entierros de Melquíades Estrada en la idea de fer passar algú a l’altre costat de la frontera i constatar la bestiesa de la separació que confronta éssers humans. Tant coincideixen, que el jurat del Festival de Canes -presidit per Emir Kusturica- va premiar l’actriu israeliana Hanna Laslo com a millor intèrpret femenina, igual com féu amb Tommy Lee Jones, com a millor actor. Amb tot el respecte, aquesta dona grassoneta i plena de vitalitat fa el mateix que li hem vist fer manta vegades a Amparo Moreno. A més, treballa en un repartiment ideològicament molt connotat i de valors interpretatius similars, en què fa pinya amb la palestina Hiam Abbass i nord-americana Natalie Portman -nascuda a Jerusalem-; de manera que, posats a premiar políticament, hi han posat la gamba fins al capdamunt.
Road movie, Free Zone fa coincidir accidentalment tres dones d’origen i cultura diferents en el trajecte d’un taxi des de Tel Aviv a la "Free zone" de Jordània, indret d’intercanvis comercials entre jueus, àrabs, cristians, palestins, iraquians, siris. Un viatge filmat gairebé tot des de l’interior del vehicle, a la manera d’ Abbas Kiarostami, i que serveix tant per constatar la situacio actual del conflicte com per evocar el cercle viciós de la violència amb què els intol·lerants dels dos bàndols han anat destruint la convivència, la pau i el futur d’aquella terra i aquella gent. Amos Gitai, tanmateix, sotmet la creativitat artistica a la bondat ideològica i al discurs ètic i políticament agosarat, en aquest segon film de la trilogia que està dedicant al tema de la frontera. Tierra prometida en va ser el primer i en té previst el tercer, amb Sean Penn com a protagonista.
Atenció, però, al pla inicial de la pel·lícula. Càmera fixa, el rostre plorós de Natalie Portman i la cançó…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Zona Libre és un pal. Jo vaig al cinema sovint arriscant-me triant la pel·lícula (qui no arrisca, no pisca), però aquesta vegada és de les que he fallat l’aposta.
El pla inicial em sembla excèntric (mostrar Natalie Portman plorant a dins d’un cotxe durant els tres o cinc minuts que dura la cançoneta de l’enfadós només s’aguanta perquè aquesta noia és guapíssima) i la resta encara ho és més, mostrant amb plans llarguíssims les carreteres de mala mort des de dintre d’un cotxe amb una càmera en mà (de vegades mareja…).
Francament, m’interessa el que aquesta pel·lícula explica, però crec que ho explica molt malament. Es fa pesat, allargassat, avorrit. De vegades et fa pensar quina mena de contactes deu tenir el senyor Gitai perquè aquesta pel·lícula es passi al festival de Cannes, guanyi un premi i s’estreni aquí…