Club 7 Cinema

“Godland” / “Volada Land”. Director i guionista: Hlynur Pálmason. Repartiment: Elliott Crosset Hove (Lucas), Ingvar Sigurdsson (Ragnar), Jacob Lohmann (Carl), Vic Carmen Sonne (Anna), Hilmar Guðjónsson (intèrpret). Vista: el dia 17.12.2023, en VOSE, per Filmin.

Sinopsi: A finals del segle XIX, un jove pastor danès viatja a una part remota d’Islàndia per a construir-hi una església i fotografiar-ne la gent. Però com més s’endinsa en el paisatge implacable, més s’allunya del seu propòsit, la seva missió i la seva moralitat. 

Festivals i premis: Festival de Canes 2022 – Un Certain Regard | Festival de Sant Sebastià – Zabaltegi Tabacalera, premi.

Comentari -amb tot d’espòilers-:

Pot decebre una pel·lícula magnífica (com aquesta)? A mi, m’ha decebut. Esclar, en part, per les enormes expectatives que me n’havia fet, de llegir-ne cròniques i crítiques. Però bàsicament, perquè, d’una banda, em sembla una obra bellíssima, de penetració en el paisatge i el paisanatge per part d’un foraster, amb un diàleg visual esplèndid entre el personatge que hi arriba i ho travessa i l’entorn que es va trobant (i que va fotografiant), un viatge de missió cristiana que posa a prova les forces del pastor i en el qual l’home de Déu toparà amb el pecat. Precisament aquesta topada amb el pecat és el que, per altre cantó, em sembla guionísticament forçat. (Ara vénen els espòilers grossos).

Per mi, la pel·lícula no planteja una animadversió tan forta entre el pastor, en Lucas, i l’islandès (força danòfob) Ragnar com per justificar que aquest li mati el cavall i encara menys la baralla amb que l’altre el mati. Certament, no s’avenen, però s’aguanten; fins i tot en Ragnar es pot dir que li salva la vida i la missió a en Lucas. I, a més a més, l’islandès fa un intent d’acostar-s’hi, demanant-li com es pot convertir en ‘home de fe’. És el pastor que més aviat se’l treu de sobre (en una actitud poc pastoral). Tot i així, no es genera una tensió dramàtica suficient com perquè s’arribi als extrems que s’arriba. I tant se val que en Ragnar es confessi al pastor (en una escena tensa, sí, al marc de la forçada seqüència de la mort). Per cert, ningú no troba a faltar en Ragnar?

El mateix passa amb el pare de l’Anna (la noia de qui en Lucas s’enamora): no vol que la noia s’hi emboliqui i evidentment (ell, que ha viscut a Dinamarca i que sens dubte està implicat amb el projecte de construir una església i fer venir un pastor danès a aquell racó d’Islàndia) no veu bé que en Lucas fugi, abandonant la seva missió; però d’aquí a matar-lo! És una altra solució forçada del guió.

Llàstima, perquè “Godland” té coses molt bones. Diria que no acabo de connectar amb el director i guionista, Hlynur Pálmason, de qui “Un blanco, blanco día” ja em va semblar força sobrevalorada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!