Club 7 Cinema

Fins a 4 primeres pel·lícules s’han seleccionat entre la vintena de títols que haurien d’acabr conformant la programació d’Un Certain Regard (avui n’han anaunciats disset); d’entre les quals (i permeteu que ho remarqui ni que sigui per la cosa morbosa o tafanera) Antiviral, de Brandon Cronenberg, que marca el debut del fill de David Cronenberg (que participa enguany a la Competició). Però també en aquesta secció de Canes 2012 predominen els noms ja coneguts.

D’una banda, directors que no acaben d’estar a l’alçada per entrar en competició (o que així ho consideren els programadors del certamen), com ara Xavier Dolan (revelació de la Quinzena 2009 -amb J’ai tué ma mère-, la Selecció Oficial el fitxà l’any següent, incorporant-lo a Un Certain Regard, amb Els amors imaginaris); Joachim Lafosse (que, tot i haver participat a Locarno en un parell d’ocasions i fins i tot a la competició de Venècia, darrerament es passeja entre la Quinzena i Un Certain Regard); Sylvie Verheyde (que presentà Stella, el seu tercer llargmetratge a les Jornades dels Autors de Venècia 2008), o Michel Franco (que presentà  a Quinzena 2009 la seva opera prima Daniel y Ana)

Per altre cantó i, com ja va sent habitual des que Un Certain Regard es reorientà, també presenta films (nomalment considerats “fràgils” o que no convé sotmetre a la duresa de la Competició) d’autors que anteriorment han anant a concurs. És el cas de Lou Ye (3 cops en competició); Pablo Trapero (que torna al Regard, després de Carancho i anteriorment El bonaerense, havent optat a la Palma d’Or amb Leonera), o Catherine Corsini (que reapareix a Canes onze anys després d’haver dut a competició l’oblidada La repetition). Per no parlar dels cineastes que signen el film col·lectiu 7 días en la Habana: Julio Medem, Elia Suleiman, Gaspar Noé, Laurent Cantet, i també Juan Carlos Tabío, a més de l’esmentat Pablo Trapero i Benício Del Toro.

Seguint la mateixa tònica, l’interessantíssim autor kazak Darezhan Ormibayev, habitual d’Un Certain Regard, hi torna; en una nova demostració que el Festival aposta pels talents que ha fet seus, com passa amb el tàndem Benoît Delépine i Gustave Kervern.

Canes 2012 · Un Certain Regard: la selecció.

Miss Lovely, d’Ashim AHLUWALIA. Opera prima. Més informació: Ashim Ahluwalia.

La Playa, de Juan Andrés ARANGO. Opera prima.

Les chevaux de Dieu, de Nabil AYOUCH.

Djeca, d’ Aida BEGIC. Producció bosniana. Begic guanyà el Gran Premi de la Setmana de la Crítica 2008 amb Primera neu. Incorporada en aquesta selecció el 30.04.2012.

Renoir, de Gilles BOURDOS. Producció francesa. Amb Michel Bouquet, Vincent Rottiers, Christa Theret. Director: Gilles Bourdos (Et après). Incorporada en aquesta selecció el 30.04.2012. Cloenda d’Un Certain Regard.

Trois mondes, de Catherine CORSINI. Amb Clotilde Hesme, Raphaël Personnaz. Vendes internacionals: Pyramide Int.

Antiviral, de Brandon CRONENBERG. Opera prima. Amb Caleb Landry Jones, Sarah Gadon,Malcolm McDowell. Nota sinòptica: thriller de ciència-ficció, escrit pel mateix Brandon Cronenberg (fill de David Cronenberg), en què el protagonista, infectat amb el virus que va matar la superestrella Hannah Geist, ha de resoldre el misteri que envolta aquella mort per salvar la seva pròpia vida. Director: Brandon Cronenberg, que debuta en el camp dels llargmetratges. Més informació: Imdb.

7 dies a l’Havana (7 días en la Habana | 7 jours à La Havane | 7 giorni all’Havana), de Benicio DEL TORO, Pablo TRAPERO, Elia SULEIMAN, Julio MEDEM, Gaspar NOÉ, Juan Carlos TABIO, Laurent CANTET. Vídeo: Tràiler. Web: 7daysinhavana (ang).

Le grand soir (Le grand soir), de Benoît DELÉPINE i Gustave KERVERN.  Amb Albert Dupontel, Benoît Poelvoorde, Brigitte Fontaine. Nota sinòptica: Dos germans ja granadets i més aviat galdosos es posen a buscar el presumpte pare biològic d’un d’ells, sense saber que es tracta d’un pretext dels seus pares perquè se’ls en vagin de casa. Director: Benoît Delépine, Gustave Kervern (Mammuth, Louise-Michel, Avida, Aaltra). 

Laurence Anyways (Laurence Anyways), de Xavier DOLAN.  Amb Melvil Poupaud, Monia Chokri, Nathalie Baye. Nota sinòptica: Un professor francès, a punt de debutar com a autor literari, que acaba de fer els trenta anys i està molt enamorat de la seva xicota, amb qui manté intenses relacions, fa saber a aquesta noia que ell vol canviar de sexe i li demana suport. Director: Xavier Dolan, l’ “enfant terrible” del Quebec, revelació amb He mort la mare (2009), immediatament després de la qual realitzà Els amors imaginaris (2010). Vídeos: Tràiler VO.

Después de Lucía, de Michel FRANCO.

Estimar fins a perdre el senderi (Aimer à perdre la raison | Loving Without Reason), de Joachim LAFOSSE. Amb Niels Arestrup, Tahar Rahim, Émilie Dequenne. Nota sinòptica: Basat en uns fets reals que van trasbalsar l’opinió pública a Bèlgica: en un clima afectiu insoportable, una mare va matar els seus cinc fills abans d’intentar suïcidar-se. Director: Joachim Lafosse (Élève libre, Nua propietat).

Gimme the Loot, d’ Adam LEON. Producció nord-americana. “Opera prima”. Web: Gimmethelootmovie. Més informació: Imdb. Incorporada en aquesta selecció el 30.04.2012.

Mystery, de LOU Ye.

Student, de Darezhan OMIRBAYEV.

La Pirogue, de Moussa TOURÉ.

Elefante blanco (Elefante blanco), de Pablo TRAPERO.  Amb Ricardo Darin, Jérémie Renier, Martina Gusman. Nota sinòptica: Dos capellans tercermundistes i una assistent social breguen per resoldre els problemes socials en una barriada de Buenos Aires. Director: Pablo Trapero (Carancho, Leonera).  Vídeos: Tràiler VO. 

Confession d’un enfant du siècle (Confession d’un enfant du siècle | Confession of a Child of The Century), de Sylvie VERHEYDE. Amb Pete Doherty, Charlotte Gainsbourg, August Diehl. Nota sinòptica: Adaptació de la novel·la Confessions d’un enfant du siècle, d’Alfred de Musset. Acabades les guerres napoleòniques, Octave, tan jove i bell com enamorat n’està de la seva amant, esdevé testimoni involuntari de la traïció d’aquesta dona. De la decepció i desesperació inicial passa a la disbauxa: de la mà del seu amic Desgenais, es converteix en un perfecte llibertí. Però això no l’acaba d’omplir. La mort de son pare el du a pagès, on coneix Brigitte Pierson, una vídua que, éssent jove, li porta deu anys. Per a Octave, Brigitte significa retrobar-se amb l’amor, la passió. Ells mira de defugir-lo, perquè no vol tornar a passar pels patiments que ja coneix massa bé, però acaba cedint. S’estimen. Tanmateix ben aviat, de resultes d’una mentida insignificant, Octave queda presoner de la sospita que aquesta dona, com l’altra, com totes potser, podria estar-lo enganyant, sotmetre’l, traint-lo. La sospita que és una quimera, el sentiment pur i íntegre, l’únic que podria salvar-lo del fàstic i deseperació de l’època que li ha tocat viure. La sospita que el seu amic Desgenais té raó quan afirma que l’amor no existeix. Director: Sylvie Verheyde (Stella). 

Yukio Mishima (11·25 jiketsu no hi: Mishima Yukio to wakamono-tachi | 11·25 The Day He Chose His Own Fate), de Kôji WAKAMATSU.  Amb Arata, Shinobu Terajima,Hideo Nakaizumi. Nota sinòptica: pendent. Director: Kôji Wakamatsu. Vídeos: pendent. Web: 11-25 (jap).

Les bèsties del sud salvatge (The Beasts of The Southern Wild | Les bêtes du sud sauvage), de Benh ZEITLIN. Opera prima.

***

FOTO Element de la imatge gràfica del 65è Festival de Canes