Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Canes‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Programa diari’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Canes’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Avui, divendres 24, a Canes 2024.

14.30h Trobada amb George Lucas.

Competició.

De Mohammad RASOULOF, “The Seed of the Sacred Fig“. Producció: Alemanya, França, Iran. Durada: 2h48. Guió: Mohammad Rasoulof. Amb Soheila Golestani, Setareh Maleki , Missagh Zareh, Mahsa Rostami. Sinopsi: Iman, un jutge d’instrucció del Tribunal Revolucionari de Teheran, lluita amb la desconfiança i la paranoia mentre les protestes polítiques a tot el país s’intensifiquen i la seva arma desapareix misteriosament. Sospitant de la implicació de la seva dona Najmeh i les seves filles Rezvan i Sana, imposa mesures dràstiques a casa seva, fent que les tensions augmentin. De mica en mica, les normes socials i les regles de la vida familiar se suspenen. Informació: Mohammad Rasoulof, nascut a Shiraz a l’Iran el 1972, va començar a fer teatre de petit, abans d’escriure i dirigir obres de teatre. Durant els seus estudis superiors, va estudiar sociologia a la Universitat de Shiraz i després muntatge cinematogràfic a l’Institut Sooreh d’Estudis Superiors de Teheran. L’any 2002 va realitzar el seu primer llargmetratge, el documental “The Twilight“. El mateix any, després de les manifestacions posteriors a les eleccions presidencials iranianes de 2009, va ser detingut amb Jafar Panahi, amb qui estava filmant. Acusat d”actes i propaganda hostils a la República Islàmica de l’Iran’, va ser condemnat a sis anys de presó i una prohibició de rodatge de vint anys. Va ser absolt en apel·lació i se li va reduir la pena a un any de presó. No s’aplica però s’acompanya d’una prohibició de sortir del país. Això es va aixecar el 2011, després de la selecció de la seva pel·lícula “Goodbye” [2011] al Festival de Canes, que li va valer el premi al millor director a la secció Un Certain Regard, de la qual es va convertir en un habitual. “Les manuscrits ne brûlent pas“, de fet, també es presenta en aquesta secció dos anys després. Al seu retorn al seu país natal, al cineasta li van confiscar el passaport i els seus efectes personals a l’aeroport de Teheran. Quedà en llibertat sota fiança. Va tornar a la Croisette amb el conte moral i polític “A Man of Integrity” el 2017, encara a Un Certain Regard, d’on va sortir amb el Gran Premi. Després va volar al Festival Telluride dels Estats Units per presentar aquesta implacable acusació contra la corrupció a l’Iran. Una vegada més, el seu passaport va ser retirat al seu retorn a Teheran i se li va privar de llibertat per moure’s i treballar. El juliol del 2019 va ser condemnat a un any de presó, seguit d’una prohibició de dos anys d’abandonar el país i una prohibició de participar en qualsevol activitat social i política. La seva següent pel·lícula, “There is No Evil” , es va fer de manera clandestina. Aquest llargmetratge, que reuneix quatre històries al voltant de la pena de mort a l’Iran, va guanyar l’Ós d’Or al Festival de Cinema de Berlín 2020; un premi atorgat en absència del director, obligat a romandre al seu país. El 9 de juliol de 2022, el cineasta va ser empresonat per haver signat una crida on demanava a les forces de seguretat iranianes que no amenacessin més els civils amb les seves armes, en el marc de les protestes enfurismades que s’han multiplicat des de l’enfonsament d’una torre a Abadan, al sud-oest de la ciutat. país. Els seus compatriotes i cosignataris, Mostafa Aleahmad i Jafar Panahi, també [han estat] empresonats (AC). El 2022 va dirigir el documental “Jenayat-e amdi“, sobre el que va passar amb Baktash Abtin. La pel·lícula narra els esdeveniments de la seva detenció i hospitalització a través de converses amb els seus familiars i companys de cel·la. A continuació, durant una conversa amb experts en l’àmbit de la medicina i el dret, s’explorarà el retard en el tractament d’aquest pres polític, que finalment va provocar-li la mort. L’any passat, Rasoulof havia de ser al Jurat d’Un Certain Regard, però les autoritats del país no ho van permetre. I ara, aquest 2024, els membres de l’equip del film han estat durament interrogats i pressionats perquè retirin la pel·lícula de la Competició del Festival de Canes i gairebé segur que Mohammad Rasoulof no hi podrà assistir, perquè acaba de ser condemnat a 8 anys de presó (aplicables, 5), flagel·lació, multa i confiscació de bens, segons el seu advocat: El motiu principal per dictar aquesta sentència és la firma de declaracions i realització de pel·lícules i documents, que a parer del tribunal, és el seu exemple de conspiració amb la intenció de cometre un delicte contra la seguretat del país. Actualització del 14.05.2024: Rassoulof ha fugit de l’Iran, ran d’aquesta darrera sentència. Pel·lícules de Mohammad Rasoulof disponibles a Filmin. | VI: Films Boutique. DF: Pyramide*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De Michel HAZANAVICIUS, “La plus précieuse des marchandises” / “The Most Precious Of Cargoes”. Producció: França. Durada: 1h21. Guió: Michel Hazanavicius, Jean-Claude Grumberg, adaptat de la novel·la homònima de Jean-Claude Grumberg. Música: Alexandre Desplat. Animació. Amb les veus de Jean-Louis Trintignant, Dominique Blanc, Denis Podalydès, Grégory Gadebois. Nota sinòptica: Drama de la Segona Guerra Mundial, sobre un nen jueu que anava amb la seva família en un tren amb destinació a Auschwitz, el llancen fora i acaba criat per la dona d’un llenyataire, polonesos sense fills. Sinopsi: Hi havia una vegada, en un gran bosc, un pobre llenyataire i una pobra llenyataire. El fred, la fam, la misèria i pertot al voltant seu la guerra, els feien la vida ben difícil. Un dia, el pobre llenyataire acollirà un nadó. Un nadó llançat des d’un dels molts trens que passen constantment pel seu bosc. Protegit costi el que costi, aquest nadó, aquesta petita mercaderia capgirarà la vida d’aquesta dona, la pobra llenyataire, del seu pobre marit llenyataire, i de tots el que creuaran el seu destí, fins l’home que el va llençar del tren. La seva història revelarà el pitjor i el millor del cors dels homes. Informació: Michel Hazanavicius, que va debutar a la televisió com a guionista i realitzador d’esquetxos (a Canal+), va realitzar un munt d’espots publicitaris i, al cinema, va començar a ser conegut per les seves paròdies de films d’espies (“OSS 117 : El Caire, niu d’espies” -2006- i “OSS 117 : Perdut a Rio” -2009-) i va fer un salt a la fama mundial -certament, meteòrica…- amb la pel·lícuda muda en banc-i-negre, sobre l’impacte de l’arribada del cinema sonor en una estrella del silent, “The Artist” (2011), en Competició al Festival de Canes -amb premi al seu inseparable Jean Dujardin- i guanyadora de 5 Oscar -entre els quals, el de Millor Pel·lícula i el de Millor Director-. Aquell èxit, però, va ser un miratge previsible, com ho testimonia el fet que Canes li seleccionés fins a tres de les seves pel·lícules següents (“The Search” -2014-, que va entrar en Competició i és el remake d’una obra de Fred Zinnemann; “Mal geni”” -2017-, també en Competició i amb Louis Garrel fent de Jean-Luc Godard, i “Talleu!” -2022-, sobre el rodatge desgavellat d’una de zombis i que es va convertir en una de les més galdoses inauguracions del Festival de Canes, Fora de Competició), amb resultats desastrosos, quan no discrets, anticipant la feble rebuda que obtindrien de públic i (gairebé sempre) de crítica quan es van estrenar. El Festival hi insisteix, amb Hazanavicius, tornant a programar-lo en Competició amb la que és també la seva primera incursió en el cinema d’animació. Pel·lícules d’Hazanavicius disponibles a FilminCat i a Filmin. | DF: StudioCanal*. EF: 20.11.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Fora de Competició.

De CHAN Peter Ho-Sun, “She’s got no name” (“Murder of the Husband”). Producció: Xina-Hong Kong (We Pictures*). Durada: 2h30. Guió: Feng Jiang, Yang Shang, Ling Shi, Yiran Pan. Amb Ziyi ZHANG, Chuanjun WANG, Jackson YEE, Liying ZHAO, Jiayin LEI, Mi YANG, DA Peng, Xian LI, Wei FAN, CI Sha, Zifeng ZHANG. Nota sinòptica: El patiment d’una dona va provocar la revolució dels drets socials de les dones a la Xina. Un cas estrany va provocar milers d’onades. Hi ha diferents opinions sobre la veritat. Quan tota la història del cas es va refer gradualment com peces d’un trencaclosques, la gent es va adonar que la veritat ja no era tan important. Sinopsi: S’inspira en un dels casos d’assassinat sense resoldre més famosos de la Xina. Ambientada en un carreró concorregut durant l’ocupació japonesa de Shanghai als anys quaranta, la pel·lícula narra la vida d’una dona, Zhan-Zhou (Zhang Ziyi), acusada d’esquarterar el seu marit, un assassinat que sembla impossible que l’hagués pogut cometre tota sola. L’afer va posar a Zhan-Zhou en el punt de mira i la va sotmetre al judici de l’opinió pública, fins al punt que el seu destí es va acabar fusionant amb el del país. Informació: Passa per ser la més gran producció xinesa de l’any. Comporta el retorn de l’actriu Zhang Ziyi al Festival de Canes. Productor, actor i director, Chan Peter Ho-Sun (nascut a Hong Kong, format a UCLA i que a finals dels anys noranta va treballar una època a Hollywood, tot i que el gruix de la seva feina ha estat asiàtic) ha aconseguit, d’entre els més de vint llargmetratges que ha dirigit, alguns importants èxits de taquilla a la Xina, com va ser amb el musical “Perhaps Love” (2005) -amb Takeshi Kaneshiro, Xun Zhou i Jackie Cheung, va cloure la Mostra de Venècia d’aquell any – i amb l’èpica bèl·lica històrica “The Warlords” (2007, co-dirigida amb YIP Wai-Man, protagonitzada per Jet Li, Takeshi Kaneshiro i Andy Lau). Amb el drama d’acció criminal “Dragon” / “Wu Xia” (2011) -repartiment encapçalat per Donnie Yen, Takeshi Kaneshiro i Tang Wei- va guanyar el Premi de Focus Àsia al Festival de Sitges de 2012. | VI: We Distribution Limited*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Un Certain Regard.

20.00h Cerimònia de cloenda Un Certain Regard – Proclamació del Palmarés Un Certain Regard.

Cannes Classics.

40 anys de “París, Texas” de Wim Wenders, Palma d’Or 1984.

“Paris, Texas“, de Wim Wenders (1984). Durada: 2h28. Una presentació de la Wim Wenders Stiftung. Una restauració 4K encarregada per la Wim Wenders Stiftung sota la supervisió de Wim Wenders i amb l’amable col·laboració d’Argos Films. En presència de Wim Wenders.

Curtmetratges en competició del Festival de Canes.

D’Éric BRICHE, “Volcelest”. Producció: França. Durada: 0h15. Guió: Éric Briche. Animació: Julien Dexant, Jean-Christopher Lie, Suzanne Gomont. Film d’animació. Sinopsi: L’hivern és aquí. Per a sobreviure, Fuseline, forçada per la manca de menjar, fuig del seu entorn salvatge i s’instal·la a prop d’una granja aïllada i les seves gallines. La seva arribada amenaçarà la precarietat de l’home que hi viu.

D’Azer GULIEV, “Sanki Yoxsan”. Producció: Azerbaidjan, França. Durada: 0h15. Repartiment: Milana Hasanova (Leila). Sinopsi: Quan en Samir i la Leyla decideixen fugir de la discòrdia familiar, en Samir desapareix l’endemà al matí. La recerca de la Leyla l’atrau, entrellaçant el seu destí amb la seva misteriosa desaparició, fent-la part integrant del misteri.

De Raphaël JOUZEAU, “Les Belles cicatrices”. Producció: França. Durada: 0h15. Guió: Raphaël Jouzeau, Pierre Le Gall. Film d’animació. Amb Fanny Sidney, Quentin Dolmaire. Sinopsi: En Gaspard (Quentin Dolmaire) encara estima la Leïla (Fanny Sidney). Un mes després de separar-se, es troben en un bar ple de gent. Quan la trobada va malament, en Gaspard es refugia sota les estovalles, lluny de les mirades i més a prop dels records. Vídeo: Tràiler.

De Samir KARAHODA,“Rrugës” / “En route”. Producció: Kosovo. Durada: 0h15. Guió: Samir Karahoda, Miron Karahoda. Amb Ylber Mehmeti, Miron Karahoda. Nota sinòptica: Durant un viatge en cotxe de 15 minuts, un nen i el seu pare s’emboliquen en una discussió complexa, que ofereix una comprensió més clara de la realitat a la qual s‘enfronta la societat kosovar avui. Sinopsi: Basat en fets reals, un cineasta i el seu fill, Miron (13 anys), col·laboren en un guió que integra les seves experiències personals i elements autobiogràfic amb preocupacions més generals sobre el seu país. En anar a l’aeroport a recollir un regal del padrí del fill, topen amb obstacles burocràtics que revelen l’estancament del progrés polític i social a la seva terra natal. Aquest breu viatge es transforma en una profunda exploració del seu vincle familiar en un context de reptes socials i d’incertesa que planeja sobre el seu futur. Vídeo: Tràiler VOSA.

De Viv LI, “Across The Waters”. Producció: França (Tripode Productions, Protest Studios, Arte), Xina (Cheers Productions). Durada: 0h15. Guió: Viv Li. Repartiment: Qinglian Zhao (la noia, Xiao Lan), Yuxin Yang (el noi, Lei Zi). Sinopsi: El vent bufa fort, el temps és sec. En una remota ciutat minera, una noia una mica inusual sent curiositat per un camioner que passa.

D’Alison McALPINE, “Perfectly A Strangeness”/ “Une parfaite étrangeté”. Producció: Canadà. Durada: 0h15. Amb Palomo, Ruperto, Palaye. Sinopsi: En l’enlluernadora incandescència d’un desert, tres rucs es troben amb un observatori astronòmic abandonat i l’univers. Una exploració sensorial i cinematogràfica de com explicar una història. Vídeo: Tràiler.

De Eglé RAZUMAITÉ, “Ootidė”. Producció: Lituània. Durada: 0h09. Guió i muntatge: Eglé Razumaité. Amb Smiltė Einingė, Auksė Bružaitė, Liepa Paliulytė, Ema Venckutė, Emilija Sabaliauskaitė. Sinopsi: les noies de les colònies d’estiu evoquen diferents versions del que li ha passat a una de les seves amigues que ha hagut d’anar-se’n i tornar cap a casa. Vídeo: Tràiler.

De Blake RICE, “Tea” / “Thé”. Producció: EUA. Durada: 0h12. Guió: Blake Rice. Repartiment: Zina Louhaichy (Hélène Pendergrass), Matt Van Orden (Christophe Lense), Michael Gandolfini (Nicholaus Steep), Olivia Nikkanen  (Tierney Bayer). Sinopsi: Mentre assaja amb la noia dels seus somnis, un empleat solitari i altament al·lèrgic de Circuit-Shack es troba que una vespa li pica la gola. Vídeo: Tràiler VOSF.

D’André Hayato SAITO, “Amarela” / “Jaune”. Producció: Brasil. Durada: 0h15. Guió: André Hayato Saito, Luigi Madormo, Tati Wan. Amb Melissa Uehara, Ricardo Oshiro, Carolina Hamanaka, Kazue Akisue, Pedro Botine, Joana Amaral, Lorena Castro, Kadu Oliveira, Izah Neiva, Yuki Sugimoto, Bruno Dias, Naoki Takeda, Bernardo Antônio, Adriana Hideshima, Alice Saori, Takao Yabu. Sinopsi: São Paulo, juliol de 1998. El dia de la final del Mundial entre Brasil i França, l’ Erika Oguihara (Melissa Uehara), de 14 anys, una adolescent japonesobrasilera que rebutja les tradicions familiars, té ganes de celebrar un títol mundial per al seu país. Enmig de la tensió que va creixent durant el partit, l’Erika experimenta una violència que sembla invisible i s’enfonsa en un dolorós mar d’emocions. Vídeo: Tràiler.

De Nebojša SLIJEPČEVIĆ, “The Man Who Could Not Remain Silent” / “L’homme qui ne se taisait pas”. Producció: Croàcia, França, Bulgària, Eslovènia. Durada: 0h13. Guió: Nebojša Slijepčević. Amb Goran Bogdan, Alexis Manenti, Lara Nekić, Priska Ugrina, Dušan Gojić, Nebojša Pop Tasić, Dragan Mićanović, Silvio Mumelaš. Sinopsi: Febrer de 1993, Strpci, Bòsnia i Hercegovina. Les forces paramilitars fan aturar un tren de viatgers. Quan arresten civils innocents, només un home dels 500 passatgers s’hi oposa. Aquesta és la història real d’un home que no podia callar.

De Daniel SOARES, “Mau Por Um Momento” / “Bad for a Moment”. Producció: Portugal. Durada: 0h15. Guió: Daniel Soares. Amb João Villas-Boas, Ana Vilaça, Isac Graça, Cláudia Jardim, João Patrício. Sinopsi: Un esdeveniment de ‘team building‘ surt malament i confronta el propietari d’un despatx d’arquitectes amb la realitat del barri obrer que la seva empresa està gentrificant.Vídeo: Tràiler.

FOTO DE L’APUNT: “The Seed of the Sacred Fig“, de Mohammad Rasoulof,

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!