Club 7 Cinema

FOTO © Kidam L’edat atòmica, d’Héléna Klotz

L’Atlàntida Film Festival es va crear fa tres anys per fer visibles mitjançant internet produccions que, malgrat haver-se projectat en festivals internacionals, no hi ha manera que s’estrenin a casa nostra i, en algun cas, ni tan sols hi hagi l’oportunitat de veure’ls en certamens nostrats. La plataforma Filmin és l’ànima i el motor d’aquesta iniciativa, que, pel que es veu, no té cap mena de ramificació cap a l’Ara Films, fruit de l’acord entre el diari Ara i la plataforma de cinema on-line, especialitzada en versions catalanes i/o en VOSC. Així, doncs, l’Atlàntida no contempla la nostra parla, encara. Quant al que de debò ofereix, convé clarificar que la programació la conformen 36 títols, alguns dels quals (els menys) vénen de la secció oficial d’un gran festival, d’altres (ja n’hi ha uns quants més) vénen de les anomenades “seccions paral·leles” d’aquells certamens, etc. Per exemple, de Panorama, de la Berlinale 2012, s’hi pot veure L’edat atòmica, llargmetratge de Héléna Klotz, filla de Nicolas Klotz i la guionista Elisabeth Perceval. Es tracta d’una mena de migmetratge de més d’una hora de durada, amb estimulants moments de bon cinema.

L’edat atòmica (L’âge atomique | Atomic age)

Directora: Héléna Klotz. Guió: Héléna Klotz, amb la col·laboració d’Elisabeth Perceval. Producció: Kidam (França). Durada: 1h07.

Repartiment: Eliott Paquet (Victor), Dominik Wojcik (Rainer), Niels Schneider (Theo),  Mathilde Bisson (Cécilia), Clémence Boisnard (Rose), Luc Chessel (el noi gai de la discoteca), Arnaud Rebotini (el goril·la de la discoteca), Cécilia Ranval (la noia de la discoteca).

Sinopsi: Joves, en Victor i en Rainer surten junts per passar la nit del dissabte. Baixen del tren i fan cap a una discoteca. Delerós d’enamorar-se, en Victor no té sort amb les noies que es vol lligar. Poèticament emboirat, encisat per un amor que encara no gosa manifestar, en Rainer rebutja l’encalç d’un gai que el cobeja. Deixant enrere la discoteca en què no encaixen, topen amb un nen de papà, Theo, i els seus amics, amb qui comencen un estira-i-arronsa dialèctic que no pot acabar sinó a garrotades. La nit no va bé. Vagaregen pel París gèlid i boirós d’hivern i decideixen passar la nit junts a can Victor. A l’estació, aquest té una oportunitat altra que no pas la d’agafar un tren; però en Rainer el coacciona emocionalment. Arribats a destí i de camí a can Victor, aquest pren una drecera que passa per un bosc urbà i fa que Rainer el busqui, el segueixi. S’aturen, s’estiren, s’expressen els sentiments. La nit s’acaba. L’endemà comença un altre dia per als dos amics.

Vídeos: Tràiler VOSA.

Més informació: Imdb (ang) | Cineuropa (ang/fr/esp/it) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

Festivals: Atlàntida Film Festival | Berlín 2012 Panorama | Altres festivals.

Premis: Berlín 2012: 1 premi no oficial (Premi FIPRESCI-Panorama) | Premi Jean Vigo 2012 | Altres premis.

Apunts en aquest blog: Comentari.